arxiustrenfutur

Estatus ANEGx

2011-05-12T11:54:00.000-07:00

Estatuts

Capítol I. LA DENOMINACIÓ, ELS FINS I EL DOMICILI

Article 1

Amb la denominació AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA es constitueix l’associació, que, a l’empara de l’article 22 de la Constitució, regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997 de 18 de Juny d’associacions (DOGC 2423, d’1 de juliol) i els seus estatuts.

Article 2

Els fins de l’associació son:

Estudiar, protegir i divulgar la riquesa natural.
2. Intercanviar coneixements amb altres grups, persones i entitats que treballin en qualsevol ciència relacionada amb la natura.
Realitzar activitats d’educació ambiental.
Col·laborar amb entitats que tinguin per objecte la solidaritat humana, base de concòrdia i pau al món.

En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 3

1. El domicili és al Mas Les Mates de la ciutat d’Olot, La Garrotxa.

2. El domicili assenyala l’àmbit principal d’activitat de l’entitat, si bé qualsevol altra referència geogràfica resultarà igualment significativa de l’àmbit territorial,

Capítol II. ELS SOCIS, ELS SEUS DRETS I OBLIGACIONS

Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones que estiguin interessades en les finalitats d’aquests estatuts. Han de presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva, la qual prendrà una ecisió sobre això en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a l’assemblea general més immediata.
Els socis menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot a les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la junta directiva.

Article 5

Són drets de cada integrant de l’associació:

Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.
Elegir o ser elegits per als llocs de representació per exercir els càrrecs directius.
Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.
Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació d’acord amb les normes legals i estatutàries.
Exposar a l’Assemblea i a la junta directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la junta directiva o dels mandataris de l’associació.
Esser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.
Rebre informació sobre les activitats de l’associació.
Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició
Formar part dels grups de treball.
Posseir un exemplar dels estatuts.
Consultar els llibres de l’associació.

Article 6

Són deures dels membres de l’associació:

Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.
Contribuir al sosteniment de les despeses de l’associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests.
Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

Article 7

Són causes de baixa a l’associació:

Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar la decissió a la junta directiva.
No satisfer les quotes fixades.
No complir les obligacions estatutàries.

Capítol III . L’ASSEMBLEA GENERAL

Article 8

L’assemblea General és l’òrgan sobirà de l’agrupació, els seus socis en formen part per dret propi i irrenunciable.
Els socis, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen de comú acord els assumptes que son competència de l’assemblea.
Tots els socis queden subjectes als acords de l’assemblea general, inclosos els que no hi siguin presents.

Article 9

L’assemblea general té les facultats següents:

Modificar els estatuts.
Elegir i revocar els integrants de la junta directiva i avaluar la seva activitat.
Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anual, i també adoptar els acords relatius a la determinació de les quotes o aportacions dels socis i la manera de fer-les efectives i aprovar o no la gestió feta per la junta.
Acordar la dissolució de l’agrupació.
Incorporar-se o vincular-se a altres associacions o separar-se’n.
Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
Aprovar el reglament de règim interior.
Acordar la baixa o separació definitiva, amb expedient informatiu previ, dels associats.
Conèixer les sol·licituds `presentades per ser soci o sòcia, i també les altes i les baixes dels socis i sòcies per una raó distinta de la separació definitiva.
Resoldre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altra òrgan de l’agrupació. La relació de les facultats que es fa en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les facultats de l’assemblea general.

Article 10

L’assemblea general es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop a l’any, dins dels primers sis mesos de l’any.
L’òrgan de govern pot convocar l’assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer sempre que ho sol·licita un nombre de socis no inferior al deu per cent, en aquest cas, l’assemblea ha de tenir lloc dins del termini de trenta dies a comptar des de la sol·licitud.

Article 11

L’assemblea és convocada per la junta directiva mitjançant una convocatòria que ha de contenir com a mínim l’ordre del dia de temes a tractar, el lloc, la data i l’hora de la reunió.
La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment a l’adreça electrònica dels socis que consti al directori actualitzat que ha de tenir l’associació i també amb una nota informativa a través dels mitjans de comunicació locals.
Les reunions de l’assemblea general han de ser organitzades pels integrants de la junta, amb la seva presidència i amb les tasques de secretaria convenients.
El secretari prendrà i redactarà acta de cada reunió, amb un extracta de les deliberacions i el text dels acords adoptats amb la llista dels assistents. Al començament de cada reunió es llegirà l’acta de la sessió anterior a fi de que s’aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, aquesta acta i qualsevol altra documentació relativa ha d’estar a disposició dels socis al local social o a les adreces virtuals de la mateixa.

Article 12

1. L’assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.

2. Un mínim no superior al 10% dels associats pot sol·licitar a l’òrgan de govern la inclusió en l’ordre del dia d’un o més assumptes per tractar i, si ja s’ha convocat l’assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió d’aquella. La sol·licitud també e pot fer directament a l’assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l’ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.

Article 13

1. En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació.

2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.

3. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels estatuts, la dissolució de l’associació, la constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts dels assistents. En qualsevol cas, l’elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria relativa dels socis presents o representats.

4. Les candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i dels seus domicilis certificada pel secretari amb el vist i plau del president.

Capítol IV . LA JUNTA DIRECTIVA

Article 14

1. Regeix, administra i representa l’agrupació la junta directiva, que componen el president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i els vocals. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents, però actuen de forma col·legiada i s’anomenen també nucli de socis escollits per l’assemblea general.

2. L’elecció del membres de la Junta Directiva, que han de ser associats, es fa per votació a l’Assemblea General. Les persones escollides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec.

Article 15

Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període d’un any, sense perjudici de que puguin ser reelegits.
El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:

a) Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el que n’exposin els motius.

b) Malaltia que incapaciti per exercir el càrrec.

c) Baixa com a membre de l’associació.

d) Sanció per falta comesa en l’exercici del càrrec, imposada d’acord amb el que estableix l’article 13.3 dels estatuts.

Les vacants que es produeixin a la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant un membre de l’associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.
L’exercici dels càrrecs de la Junta Directiva és gratuït.

Article 16

La Junta Directiva té les facultats següents:
Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que conegui la llei; així mateix complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.
Prendre els acords que calgui en relació a la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.
Proposar a l’Assemblea la defensa dels interessos de l’associació.
Proposar a l’Assemblea l’establiment de les quotes que els membres de l’associació han de satisfer.
Convocar les assemblees generals i controlar que s’acompleixin els acords que s’hi adoptin.
Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General, perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.
Contractar els empleats que l’associació pugui tenir.
Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se per que els serveis funcionin amb normalitat.
Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l’associació i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.
Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’hauran d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir subvencions i altres ajuts i l’ús de locals, edificis o finques que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana amb l’accent de les finalitats i objectius de l’associació.
Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvi a qualsevol establiment de crèdit i estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determini a l’article .
Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l’Assemblea General.
Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.

Article 17

La Junta Directiva, convocada prèviament pel president o per la persona o persones que el substitueixin, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, i que en cap cas no pot ser inferior a un mes.
S’ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president o bé si ho sol·licita una tercera part dels membres que la componen.

Article 18

La junta directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i si hi ha quòrum de la meitat mes un.
Els membres de la junta directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència del president o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
La junta directiva pren els acords per majoria simple dels vots dels assistents; si bé es prefereix més encara el consens entre tots els presents una vegada s’ha debatut i perfilat la decisió per tal que s’hi avinguin.

Article 19

1. La junta directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços dels seus membres.

2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confií amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

Article 20

Els acords de la junta directiva s’han de fer constar al llibre de les actes i han de ser signats pel secretari i el president. En començar cada reunió de la junta directiva s’ha de llegir l’acta de la sessió anterior perque s’aprobi o es rectifiqui, si és procedent.

Capítol V .

El President i el Vicepresident de l’associació

Article 21

1. L’associació confia les responsabilitats i els càrrecs de manera col·legiada al nucli de socis que siguin escollits per l’assemblea general, que s’anomena també junta directiva, amb aquests objectius i característiques:

a) Les disponibilitats individuals de temps i energies sumades de manera cooperativa garanteixen un exercici més eficient de les responsabilitats.

b) La diversitat de coneixements i punts de vista milloren la capacitat , la integració i la pertinença dels socis.

c) Les tasques que han de ser assumides de manera individualitzada ho seran rotatorialment i de forma consensuada.

d) El vot de qualitat es substitueix per l’acord consensuat que ha de tenir prioritat sempre que sigui possible.

e) Les tasques de portaveu i de representació institucional es designen d’acord amb els coneixement del tema o activitat i respectant també el consens.

f) Els membres col·legials de la presidència i la vicepresidència conserven aquesta denominació a efectes legals i es comprometen a buscar els acords i consens que faciliten la implicació i participació dels socis.

2. Per tal d’assolir el funcionament que estableix la legislació adoptem formalment l’aparença nominal dels càrrecs habituals amb caràcter rotatori i semestral, successivament entre cadascun dels integrants de la direcció col·legiada.

Capítol 6

El/la tresorer/a i el/la secretari/ària

Article 22

El/la tresorer/a té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Ha de portar un llibre de caixa. Ha de signar els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Ha de pagar les factures que aprovi la Junta Directiva, les quals ha de visar prèviament el president. Ha d’ingressar el que sobri en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi.

Article 23

El/la secretari/ària ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar i signar les actes de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de associats.

Capítol 7

Les comissions o grups de treball

Article 24

La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l’han de plantejar els membres de l’associació que vulguin formar-lo, que n’han d’assabentar la Junta Directiva i han d’explicar les activitats que s’han proposat dur a terme. La Junta Directiva n’ha d’aprovar la constitució, llevat que hi hagi en contra el vot de les 4/5 parts de la Junta Directiva, la qual pot constituir directament comissions o grups de treball sempre que compti amb el suport d’un grup mínim de dos associats. La Junta Directiva s’ha de preocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de treball. Un cop al mes l’encarregat ha de presentar a la Junta un informe detallat de les seves actuacions.

Capítol 8

El règim econòmic

Article 25

Aquesta associació no té patrimoni fundacional (1).

(1) En cas contrari, cal indicar la quantitat amb què es valora.

Article 26

Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:

a. Les quotes que fixa l’Assemblea General per als seus membres.

b. Les subvencions oficials o particulars.

c. Les donacions, herències o llegats.

d. Les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se.

Article 27

Tots els membres de l’associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva. L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals —que s’han d’abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva— i quotes extraordinàries.

Article 28

L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.

Article 29

En els comptes corrents o llibretes d’estalvi oberts en establiments de crèdit o d’estalvi, hi ha de figurar les signatures del/de la president/a, el/la vicepresident/a, el/la tresorer/a, el/la secretari/ària i un/a vocal. Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues signatures, de les quals una ha de ser necessàriament la del/de la tresorer/a o el/la president/a o d’altres que designi l’assemblea.

Capítol 9

La dissolució

Article 30

L’associació pot ser dissolta si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquesta finalitat.

Article 31

1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la finalitat dels béns i drets de l’associació com a la finalitat, l’extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.

2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.

3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.

4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat benèfica o associació sense ànim de lucre que designi l’Assemblea General. (1)

5. Les funcions de liquidació i execució dels acords a què fan referència els números anteriors d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva, si l’Assemblea General no ha conferit aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.

MARÇ 2011

MAS LES MATES

OLOT

ASSEMBLEA de l’

AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA

ANEGx.

torna al blog ANEGx

2011-05-06T09:50:00.000-07:00

...
personal per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa.
Aquestes raons inclouen la pertinença, col·laboració o relació amb partits polítics, sindicats, organitzacions religioses o militars, minories ètniques, societats secretes, lògies maçòniques i grups de resistència, així com l'exercici de conductes vinculades amb opcions culturals, lingüístiques o d'orientació sexual.
Mitjançant aquesta Declaració, la democràcia espanyola honrarà aquells ciutadans que van patir directament la injustícia i els greuges derivats de la Guerra Civil i de la Dictadura franquista. Als qui van perdre la vida i també als qui van perdre la seva llibertat en patir presó, deportació, confiscació dels seus béns, treballs forçats o internaments en camps de concentració dins o fora de les nostres fronteres. Igualment, es reconeixerà als qui van perdre la pàtria en ser empesos a un llarg, esquinçador i en tants casos, irreversible exili.

Quins efectes té la Declaració de Reparació

Aquesta Declaració comporta el reconeixement i la reparació moral per a aquelles persones que van sofrir les conseqüències de la Guerra Civil i de la Dictadura, i per als seus familiars.
Es lliurarà al peticionari un Títol expedit pel Ministre de Justícia en el qual constarà la Declaració de reparació i reconeixement personal.
Es concedirà una única Declaració de reparació per a cada persona afectada. Una vegada concedida, el Ministeri de Justícia podrà expedir còpies del Títol a altres familiars o institucions públiques que acreditin la seva relació amb l'afectat quan així el sol·licitin.
La Declaració no suposa el reconeixement de responsabilitat patrimonial de l'Estat ni de qualsevol Administració Pública, ni dóna lloc a efecte, reparació o indemnització d'índole econòmica o professional. Malgrat això, serà plenament compatible amb qualsevol altra fórmula de reparació que preveu l'ordenació jurídica.

Qui té dret a sol·licitar la Declaració de reparació i reconeixement personal?

La persona directament afectada, amb independència de la seva nacionalitat.
En cas de mort de l'anterior, podran sol·licitar la Declaració:
- El cònjuge o persona lligada amb anàloga relació d'afectivitat.
- Els ascendents: pares, avis, etc.
- Els descendents: fills, néts, etc.
- Els germans.
Només en el cas de no existir cònjuge (o es persona amb anàloga relació d'afectivitat) ni els familiars esmentats, podran sol·licitar la declaració les institucions públiques en les quals la persona afectada va desenvolupar càrrec o activitat rellevant (per exemple l'ajuntament si va ser alcalde, la universitat si va ser rector, etc.). Per a això, serà necessari un acord previ de l'òrgan col.legiat de govern.

Documentació necessària per sol·licitar la declaració

Model de sol·licitud: La sol·licitud de Declaració de reparació s'haurà de formalitzar segons el MODEL que pot descarregar-se aquí.
Documents sobre l'afectat i, en el seu cas, peticionari. Depenent de qui sol·liciti la Declaració s'hauran de presentar a més els següents documents (originals o còpies compulsades):
- Documents acreditatius de la identitat de l'afectat (DNI, passaport o un altre document que pugui acreditar la seva identitat i nacionalitat).
- Si la sol·licitud no la formula l'afectat per haver mort, s'hauran de presentar a més els documents que acreditin la identitat del peticionari i el vincle amb la persona afectada (llibre de família, certificat registral, etc.).
- En el supòsit que el sol·licitant sigui una institució pública s'hauran d'aportar els documents acreditatius de la personalitat jurídica de l'entitat, de la representació i del vincle amb l'afectat.
Documents sobre els fets i raons de la petició. En tot cas, s'ha de presentar tota la documentació que tingui el peticionari relativa als fets i raons que la motiven, i també tots aquells antecedents que es considerin oportuns.

Es podran aportar igualment documents i informes expedits per entitats o institucions, públiques o privades, que hi hagi relacionades amb la reparació i recuperació de la memòria personal i familiar de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, i també dels partits polítics, sindicats i associacions que van sofrir persecució durant la Dictadura.

A les instruccions adjuntes al model de sol·licitud s'ofereix tota la informació necessària sobre els diferents documents.

Terminis

La Declaració es podrà sol·licitar en qualsevol moment. Si la sol·licitud no va acompanyada de les dades i els documents necessaris per a la seva tramitació es requerirà l'interessat perquè els presenti en un termini de 10 dies. Si no ho fes així, es dictarà resolució en la qual se'l tindrà per desistit de la seva petició
Això no obstant que l'interessat pugui tornar a presentar la sol·licitud posteriorment una vegada hagi obtingut els documents que en el seu moment no va poder aportar.
L'Administració haurà de notificar la resolució a l'interessat en el termini de 6 mesos comptats des de la data de presentació. Passat aquell termini sense que es dicti resolució, la sol·licitud s'entendrà estimada.

Presentació de la sol·licitud

Presencial

La sol·licitud podrà presentar-se en qualsevol de les següents adreces del Ministeri de Justícia:

A les gerències territorials del Ministeri: consulteu les adreces (Format PDF. Mida 19 )
A l'Oficina Central d'Atenció al Ciutadà -Registre General- (Plaça de Jacinto Benavente, 3. 28012 Madrid)

torna

Fukushima, per exemple

2011-04-11T01:57:00.000-07:00

...

Ben al contrari del que demostren els fets.

Tecnologia segura?

El degoteig d’accidents, entre els que aquest al Japó marca un punt àlgid, desmenteix la fiabilitat d’aquestes centrals. A Japó tot fa pensar que centenars de milers de persones es veurien forçades a abandonar les seves cases a les regions properes a Fukushima i els increments d’isotops radioactius viatjaran ben lluny i molt de temps; pel que fa als efectes sobre la salut son insidiosos i majoritàriament apareixen passat temps i de manera aleatòria entre la població afectada, el que és una excusa perfecte per generar confusió de dades.

Vint anys després les morts ocasionades per la radioactivitat de Txernòbil oscil·len entre dues dotzenes de persones i vuitanta mil, depenent de la independència dels informes que en parlen.

Els efectes de les radiacions perjudiquen de manera desigual, afegits a altres elements ambientals i genètics personals. Però tots els experts reconeixen la causalitat sobre tumoracions i càncers, problemes de tiroides, neurològics, immunitaris i cutanis i malformacions genètiques que s’han incrementat des de fa anys, malgrat les millores sanitàries generals.

Quina responsabilitat tindria la contaminació radioactiva com la de Txernòbil sobre aquestes pandèmies a la major part d'Europa?. És discutible pel que fa al repartiment i la proporcionalitat amb altres causes com la ingesta de restes d’ agroquímics alimentaris i com a resultant de contaminants i tòxics industrials escampats al medi. Coincideixen en efectes acumulatius i no immediats i en l’abandonament general del principi de precaució pel que fa a evitar danys a tercers. Aquesta incertesa, el risc quotidianitzat i incontrolable, i no pas la seguretat qualifiquen les centrals atòmiques.

Energia neta?

De sempre hi ha questions pendens sobre la tecnologia atòmica i problemes encara no resolts, a més de la seguretat, com els dels residus, els costos de desmuntatge i la descontaminació de les centrals, l'aprovisionament d'urani i altres materials, els incidents, accidents i riscos habituals al seu funcionament, que impliquen petites o grans fuites radioactives que acaben a l’aigua, a l’atmosfera, als camps del voltant o s’envolen a l’atmosfera i persisteixen molts anys fins a ser incorporats a les cadenes tròfiques i finalment als teixits mes sensibles.

A la majoria de casos els residus del combustible es mantenen submergits en piscines tot esperant la construcció de confinament segur i permanent. És possible que encara es practiqui la manera salvatge de llançament a profunditats marines lluny de les aigües territorials sobiranes o els dipòsits incontrolats a regions africanes pobres. La perillositat d’alguns components es manté centenars d'anys, (24000 anys de radioactivitat escampa una varietat de plutoni). Deixar aquest llegat a les civilitzacions o formes de vida futures es pot dir qualsevol cosa, però en cap cas que sigui resultat d’una energia neta!.

Comparativament barata?

Alguns recordem Lemòniz i us preguntareu què se’n va fer d’aquella icona antinuclear. Era pràcticament acabada la primera fase i el govern va paralitza r la posada en marxa gràcies a l’oposició popular, i dels radicals d’eta, i a canvi d’ indemnitzar Iberdrola i Iberdureo pels seus negocis insensats. Aqueslla operació fallida es calcula que ens ha costat un bilió de les antigues pesetes que seguim pagant trenta anys despreś. A aquella factura s’hi ha d’afegir la de la moratòria nuclear que els socialistes varen fer extensiva a tots els projectes pendents i també amb pagaments indemnitzatoris a favor de les grans empreses elèctriques.

Si una altra inversió no resulta rendible, per causa de la inseguretat impícita i la impossibilitat d’evitar potencials danys a la població, és impensable que els ministeris i els governs acordin retribuir els inversors amb les quotes i cànons que ens cobren a les factures del consum elèctric.

Igualment la recerca, la construcció, el manteniment, la seguretat pública i les compensacions a les poblacions veïnes dels cementiris nuclears son externalitats que no s’imputen com hauria de ser als comptes de resultats de l’indústria nuclear.

Els danys a la població, al territori a l’economia en els casos de Txernòbil o ara a Fukushima es poden carregar, com faria qualsevol altra responsable de danys a tercers, a la comptabilitat de l’energia nuclear?.

Amb aquests oblits i mentides, entre d'altres, es pretén que la producció de les centrals nuclears és comparativament barata. Es tracta dell cas més paradigmàtic que es pot trobar d’externalització fraudulenta i immoral de costos ambientals i socials. Ens pixen a la boca i hem de mirar si plou...

Els principis de precaució i la seguretat de la població i de les generacions presents o futures no es tenen en compte pels interessos i la voracitat capitalista i les importants i concentrades xifres de negoci que mou aquesta indústria, potent per doblegar els polítics i crear un discurs de falsedats i ocultacions a la opiniió pública.

La llum del sol.

El sol com a font primordial d’energia és a l’origen de totes les formes primàries i secundàries d’energia de que disposem. Provenen de l’energia solar de manera directe o indirecte la hidràulica: fruit dels cicle atmosfèric de l’aigua que comença amb l’evaporació dels oceans i la evapotranspiració de la biomassa, circula amb les pluges que nodreixen els rius; la eòlica que es neix per l’escalf de les masses d’aire i els efectes Coriolis de la rotació terrestre; la biomassa resultant del creixement vegetal per la fotosíntesi també amb energia solar; en la forma geològica dels hidrocarburs té el mateix origen en un passat de milions d’anys enrere, a base de sedimentació, fermentació i pressió de la biomassa prehistòrica; l’aprofitament geotèrmic de d’inèrcia tèrmica o de l’escalf del nucli terrestre quan era part del mateix sol que ens marca el dia i la nit. Està clar que la transformació de les radiacions tèrmiques o fotoelèctriques dels raigs del dia són energia solar directe. Res més que això la industria nuclear intenta reproduir la combustió en cadena de neutrons que es produeix al nucli del sol.

Com és que, si el sol en ofereix energia en magnituds literalment inesgotables a escala humana, ens volen fer creure que l’aprofitament en les formes més netes, descentralitzades i sostenibles no és rendible?.

El problema (resposta a...)

Fer possible la captació directe i senzilla de l’energia, insisteixo sempre provinent del sol en darrer terme, equival a fracturar la dependència, el monopoli, el risc de fallida, amb el que juguen els grans poders econòmics que dominen les nostres vides i hisendes.

Mantenir la ficció de la necessitat d’energia nuclear és forçar una dependència altament concentrada i monopolística.

Si les fons energètiques poden ser descentralitzades, a l’abast, disperses i tan properes al consum com l’energia eòlica i la solar fotovoltàica, solar tèrmica, geotèrmica... que funcionen a escala domèstica i comunitària, tard o d’hora esdevindran democràtiques i autogestionàries i això seria el principi de la fi d’un negoci que el capitalisme no vol perdre mentre pugui evitar-ho. I mentre els consumits ho tolerem mansament.

La ficció de la dependència de l’electricitat atòmica s’acaba si desfem el triple engany que la nuclear és barata, neta i segura i si visualitzem i creiem que la insubmissió i la revolta popular és possible en una societat consumista, complexa i acomplexada.

Això si, ara que la supervivència de la crisi ens ho exigeix, això ha de canviar.

Carles Santaeulària i Serra

+Info

A Plan to Power 100 Percent of the Planet with Renewables

http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=a-path-to-sustainable-energy-by-2030

Accidente de Chernóbil

http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chern%C3%B3bil

Detectado plutonio y agua altamente radiactiva en la central de Fukushima

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Detectado/plutonio/agua/altamente/radiactiva/central/Fukushima/elpepuint/20110328elpepuint_2/Tes

Toxicidad de los isótopos radiactivos

http://www.antinuclearnortepalentino.org/documentos/toxicidad_de_los_isotopos_radiactivos.doc

torna

Quedem per dissabte!

2009-10-20T11:59:00.000-07:00

Bones gent,
us recordem que els i les Bagaudes vam quedar aquest proper dissabte dia 24 a les 12h per visitar la casa de les Tries a Olot, on reconeixerem l'espai i on esperem que surtin propostes per donar-li vidilla al lloc. Vindrà en Llorenç, regidor d'urbanisme i promotor de les masoveries urbanes.

La proposta d'aquesta visita va sorgir al punt de trobada del 17s, on es va parlar de la necessitat de recuperar espais on gestar projectes Bagaudes. (més info a aquest mateix bloc).
La idea és:
- arribar a les 12h, fer la descoberta del lloc, evaluar la seva situació estructural i parlar de possibles usos que li podriem donar.
- Desprès dinar (cadascú i cadascuna s'en dur el seu)
-I si hi ha temps, explicar com van anar les trobades de cooperació local que es van celebrar al Mas Franch aquest finde

Igualment us enviarem l'acte de tots els fruits que va donar aquesta trobada, que no són pocs i molt interessants.

Vinga salut i acció!!!!!!!!!!

Estic intentant penjar un mapa de google per accedir a la casa, però la tarjeta gràfica de l'ordinador no em deixa fer una còpia.
Us ho explico, agafem l'avinguda de Les Tries, sortint de la Rodona en direcció a la discoteca Katers o al Club Natació Olot,
arribem al capdevall i superem les dues rotondes direcció Sant Cosme/Begudà/Castellfollit /Girona,
tot just passat el riu i quan comença a pujar la carretera a la mà dreta hi ha una incorporació provinent de l'antiga carretera,
cal fer un revolt pronunciat per agafar aquesta via, és un revolt una mica forçat
cent metres més avall per aquesta carretera antiga hi ha una barrera que indica que s'acaba,
es pot deixar el cotxe aparcat en aquest punt
després caminem per un passeig vorejat de plataners, uns altres cent metres per carretera sense asfalt,
i ja som a la casa de Les Tries.
Ens hi veiem!.

Un dilema postís

2009-10-18T11:34:00.000-07:00

Un dilema postís : col·lectiu crisi vs. transition towns.

Ens situem en el context de la crisi del petroli, la definitiva no pas una pujada de preus ocasional, manipulada per incrementar guanys. Més enllà del debat de quin sigui el moment del ‘peak oil’ a partir del que les reserves cauen i la demanda no para de créixer, quan els preus es disparen i les reserves s’esgoten. Ni tan sols es pot saber amb certesa si aquest moment ha passat, és imminent o està pendent en el futur més o menys proper. (Els productors oculten les dades).

Com que la nostra dependència va més enllà del que imaginem, (cues a la benzinera), i aquest fet inevitable afecta tot el nostre sistema de vida, de producció i de serveis convé que ens ho mirem de cara. És més que provable que la sortida de la crisi financera depengui de la comprensió de les conseqüències d’això.

Els canvis als que aquesta generació es veu abocada haurien de ser assajats, previstos anticipats amb coherència i determinació. És el que pretenen tan els del ‘decreixement’, filosofia d’arrel francesa, com els dels ‘pobles en transició’ d’origen anglosaxó.

Els primers fan una crítica econòmica i filosòfica ben fonamentada, provocadora i comprensible malgrat una dificultat inicial, que es troba principalment en el conformisme mental arrelat a l’ombra del ‘capitalisme triomfant’.

Els de la transició fan un enfocament propositiu i pràctic, amb una component de ‘propaganda per l’acció’. Difusió horitzontal a partir d’experiències diversificades, com una taca d’oli. Sembla que no posen tan l’accent en components ideològics o ‘polítics’.

Tan uns com altres pensen que consumir localment i resoldre les demandes segons les disponibilitats properes és una part important de la solució i al mateix temps una forma de revitalitzar riqueses ara abandonades amb generació d’ocupació sostinguda .

Per descomptat que els recursos energètics també hauran de ser resolts en proximitat i, si ho pensem una mica, veurem que no tenim temps per perdre, sobretot vist que els polítics i les grans corporacions no renuncien a la vella tradició de prioritzar els beneficis, els seus, i tan concentrats com sigui possible.

Mentre que els del col·lectiu crisi, més inclinats pel decreixement, tenen respostes per tots els aspectes de la organització social, econòmica... els de la transició posen l’accent el l’efecte catalitzador, en el procés que pot adoptar molt diverses solucions i sense respostes fixes.

Això porta a dues noves diferències notables, per un costat en relació a la generació de col·lectius clarament diferenciats, alternatius en el seu estil de vida o bé la implicació veïnal i social deliberadament inclusiva que singularitza els pioners anglosaxons. Això porta a la segona discrepància en la relació amb les administracions públiques i als poders polítics locals i la seva ‘complicitat’ o el nivell d’‘implicació’ o no en un o altra cas.

En un cas es planteja un crítica al capitalisme de manera explícita, mentre que els altres, que fan més que parlen, no focalitzen el debat i aporten eines de dinamització psico-social i processos d’adopció de solucions i canvis locals.

Les dues tendències es retroben novament per ser catalogades no com a organitzacions de protesta sinó més aviat com a moviments participatius, creatius, amb components artístics i voluntat holística en el procés, entesa com a canvi personal i col·lectiu que de manera transversal afecta tots els aspectes de la nostra vida.

Sigui com sigui i sabent que hem de començar a caminar i restar atents a tots els indicis està clar que aquest país i els seus dirigents polítics hem perdut el pas.

...BAGAUDES AMERICANS

2009-10-09T23:39:00.000-07:00

...
En el momento en que los pueblos ejercemos nuestros derechos y resistimos este despojo generalizado, o cuando somos obligados a ingresar en los flujos migratorios, la respuesta ha sido criminalización, represión, presos políticos, asesinatos, muros de la vergüenza
y mas bases militares.

Es por esto que La Via Campesina llamamos a luchar contra las corporaciones transnacionales en general y en particular contra Cargill, Monsanto, Nestle Syngenta, Walmart, que amenazan directamente a nuestras comunidades campesinas e indígenas, es la ruta de lucha para los próximos años, hemos declarado la guerra a las corporaciones transnacionales.

Por lo tanto, llamamos a las organizaciones que integran el movimiento campesino internacional La Via Campesina , a nuestros aliados y amigos, a los trabajadores de la ciudad, a los ciudadanos en general a que este 16 de Octubre enfoquemos nuestro descontento y rechazo contra MONSANTO y LOS TRANSGENICOS.

Con toda la creatividad de lucha de que somos capaces, hagamos oír nuestro grito en el mundo.

FUERA MONSANTO, NO A LOS TRANSGENICOS!
SOBERANIA ALIMENTARIA YA!
GLOBALICEMOS LA LUCHA, GLOBALICEMOS LA ESPERANZA

La Via Campesina
International peasant movement
Movimiento campesino internacional
Mouvement paysan international
Email: viacampesina@viacampesina.org

Psico.jove .Grip nova. Manifest!

2009-10-09T23:13:00.001-07:00

1.- En relació a la grip del virus A/H1N1 soca S-OV , que ha originat la declaració d’epidèmia a Catalunya el dia 8 d’octubre de 2009 per la seva incidència a la població, tenim la constància que s’ha creat un clima psicosocial negatiu, que comporta mesures que poden crear alarma i desconfiança interpersonal.
...

2.- Algunes autoritats sanitàries i mèdiques i els analistes periodístics han donat informacions que demostren que no és recomenable l’administració massiva de la vacuna per l’anomenada Grip “Nova”.

3.- La desició de les Administracions per vacunar a la població de risc està amb clara confrontació amb el dret lliure individual d’acceptar o no aquesta profilaxi.

Per tot això,

Manifestem:

Que és molt important respectar les decisions individuals a la NO VACUNACIÓ, pels motius que siguin, i insistir a tota la població de Catalunya que ningú pot OBLIGAR a rebre dos dosis d’un antiviral que no té la solvència científica demostrada.

Per tant, animem a tothom que demani responsabilitats penals i econòmiques als qui han rebut la vacuna i els hagi causat efectes secundaris molt greus a ells o als seus familiars

Des de l’entitat impulsarem i donarem suport a qualsevol plataforma solidària que es pronunciï en aquest sentit, i subscribim les informacions de la doctorada Teresa Forcades i Vila, que ha fet l’exercici contant i seriós d’exposar informacions importants sobre aquesta realitat

Girona, 9 d’octubre de 2009

Psicojove.com

c/Rutlla 22 17002 Girona

Telèfon 607 249 421

pàgina web aquí.

...Corrupció

2009-10-09T23:03:00.001-07:00

-.Com passa ara, li hem dit,

i no ha reaccionat.

La seva manca de reflexos pot ser tan per que reconegui que hi ha un ambient generalitzat de corrupció que ja no es pot amagar, o bé ha pensat que no volia entrar en un debat en el que es podia veure obligat a defensar coses que no creia o ...li feia mandra..

De fet els diaris en van plens aquests dies i les portades parlen del cas 'Gurtel' que va començar amb els trajos de l'inefable 'Francisco Camps', president de la Comunitat Valenciana i amic dels catalans. Es veu que la xarxa de finançament ilegat del PP s'havia escampat arreu i era també un simple 'fotre la mà el calaix' i 'tonto l'últim' que s'havia estès i consolidat de feia anys. Impossible de saber les quantitats de diner embutxacat, impossible esperar que els responsables, tots, paguin les seva responsabilitat i retornin els diners o els regals ilegítms. Impossible pensar que es faci net.

I això mateix va passar amb l'anterior canvi de govern amb el cas Filesa entre altres, abans amb el germà del també inefable Alfonso Guerra, que tenia un despatx a la mateixa junta d'Andalusia des del que repartia favors i recomanacions i rebia les comissions pertinents. Del principal acusat de Filesa segueix com a alt responsable del seu partit i del germà de l'ex-vice no sabem pas que anés a la presó.

El cas del Palau de la Música també és prou tèrbol i penós, amb la diferència de que una part significativa dels seus recursos provenia directament de donacions de particulars i el cabronàs Millet s'els embutxaca sense miraments. Fa un mes va reconèixer que s'havia quedat més de tres milions d'euros, no sabem pas que se li apliqui presó preventiva que seria ben indicada atesa l'alarma social i indignació que provoca. Segons les dades disponibles ja passarien de vint els milions d'euros robats. Segons les sospites el tracta de favor li prové dels nombrosos vincles amb les altes institucions polítiques i socials, incloses algunes fundacions de partits.(quina justificaciò ètica pot tenir que una fundació altruista de caràcter cultural i popular faci donacions i convenis a una d'un partit polític?).

N'hi ha que no en ténen mai prou, però el silenci i la resignació dels altres consenteix més enllà de tota mesurs. a El Periòdico hi havia un mapa de Catalunya amb les propietats i finques que ha acumulat el cabronàs Millet. Una intervenció efectiva i desitjable de la justícia hauria de contemplar, com es fa amb els 'narcos', l'expropició de tots aquest bens i destinar el resultat de la venda a refer el desfalc o a retornar les aportacions populars a tots els afectats qui ho reclamin. Per simple dignitat.

Els partits polítics destinen la seva capacitat mediàtica a passar per alt tan aviat com poden i a encubrir mentre poden; replicant i contrarestant la mala imatge que els comporta aquest inesgotable i creixent degoteix d'afers de corrupció.

Convé recordar que el moment de transició entre la dictadura i la democràcia es va considerar que protegir els partits, que havien estat perseguits pel franquisme, era una garantia democràtica. Però ara es veu que les seves prerrogatives, a l'hora de fer llistes electorals, a l'hora d'ocupar de fet en exclusiva els parlaments, a l'hora de repartir les conselleries entre els seus, a l'hora de situar a les administracions els seus militants... els converteix en un cau d'ambicions, favoritismes, corrupteles i res que tingui a veure amb democràcia o participació. Apareix la compra de fidels i la perversió del poder acumulat de manera massa semblant a com es reparteix a les dictadures..

De fet la seva tasca històrica de debat social i canvi progressiu ja ha caducat. La seva feina principal és desprestigiar els adversaris i repartir entre els fidels.Avui en dia no generen ni aporten cap idea renovadora, amb prou feines adulteren les idees i proposts que espigoles dels colectius i moviments socials.

Els partits polítics i els seus privilegis legals i electorals, la seva exclusiva parlamentària 'representativa' és una veritable rèmora pels canvis socials necessaris i la seva actitut moral un exemple deplorable de la misèria humana quan les ambicions personals i materials de poder no tenen control ni aturador. Masses semblances amb el moment de decadència de l'imperi romà que va provocar la revolta bagauda.

Fugir de la corrupció vol dir no permetre que s'apoderin de les nostres vides; no acceptar que la seva estructura mental i de poder sigui la única possible.

Un altra món ha de ser possible! una manera més solidària i positiva de viure és necessària.

Grip nova... vell negoci

2009-10-01T22:58:00.000-07:00

- Tal y como han manifestado públicamente reconocidos profesionales de la salud – entre ellos el Dr. Bernard Debré (miembro del comité nacional de ética de Francia) y el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (presidente de la asociación de colegios médicos del Estado Español) – , los datos obtenidos de la temporada de gripe que ya han pasado los países del hemisferio sur demuestran que la tasa de mortalidad y de complicaciones de la nueva gripe es inferior a la de la gripe de cada año. [8]

2. IRREGULARIDADES QUE ES NECESARIO EXPLICAR

- A finales de Enero de 2009, la filial austriaca de la farmacéutica norteamericana Baxter distribuyó a 16 laboratorios de Austria, Alemania, la República Checa y Eslovenia, 72 Kg de material para preparar miles de vacunes contra el virus de la gripe estacional; las vacunes se habían de administrar a la población de estos países durante al menos los meses de febrero y marzo; antes que ninguna de estas vacunas fueran administradas , un técnico del laboratorio de la empresa BioTest de la República Checa decidió por su cuenta probar las vacunas en hurones, des de 1918 se hacen servir para estudiar les vacunes de la gripe; Todos los hurones vacunados murieron ; se investigó entonces en qué consistía exactamente el material enviado por la casa Baxter y se descubrió que contenía virus vivo de la gripe aviar (virus A/H5N1) combinado con virus vivo de la gripe de cada año (virus A/H3N2); si ésta contaminación no se hubiera descubierto a tiempo, la pandemia, que sin base real están anunciando les autoridades sanitarias globales (OMS) y nacionales ahora seria una espantosa realidad; ésta combinación de virus vivos puede ser especialmente letal porque combina un virus que tiene un 60% de mortalidad pero es poco contagioso (el virus de la gripe aviar) con otro que tiene una mortalidad muy baja pero con gran capacidad de contagio (un virus de los de la gripe de cada año) [9]

- El 29 de abril de 2009, cuando hacia solo 12 días que se habían detectado los primeros casos de la nueva gripe, la Dra. Margaret Chan, directora general de la OMS, declaró que el nivel de alerta por peligro de pandemia se encontraba en fase 5 y ordenó a todos los gobiernos de los estados miembros de la OMS que activaran planes de emergencia y de alerta sanitaria máxima; un mes y medio más tarde, el 11 de junio de 2009, la Dra. Chan declaró que en el mundo ya teníamos una pandemia (fase 6) causada por el virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿cómo pudo declararlo de acuerdo con los datos científicos expuestos en líneas anteriores, cuándo la nueva gripe es en realidad más benigna que la gripe de cada año y además no es un virus nuevo y hay una parte de la población que tiene inmunidad?; lo pudo declarar porque el mes de mayo , la OMS había cambiado la definición de qué es una pandemia: antes de mayo del 2009 para declarar una pandemia era necesario que muriera a causa de un agente infeccioso una proporción significativa de la población; éste requerimiento – que es el único que da sentido a la noción clínica de pandemia y a les medidas políticas que se le asocian – fue eliminado de la definición en mayo de 2009 [11]; esto es lo que permitió que el 26 d’abril los EEUU declararan el “estado de emergencia sanitaria nacional “ cuándo en todo el país solo habían habido 20 persones infectadas de la nueva gripe y ninguna de ellas había muerto. [12]

3. CONSECUENCAS POLÍTICAS DE LA DECLARACIÓN DE ‘PANDEMIA’

- En el contexto de una pandemia es posible declarar la vacuna obligatoria para determinados grupos de personas e incluso para el conjunto de los ciudadanos. [13]

- Qué puede pasar a una persona que decide no vacunarse?. Mientras no se haya decretado que la vacuna es obligatoria, no puede pasarle nada; ahora bien, si se llegase a decretar la obligatoriedad , entonces el Estado tiene la obligación de hacer cumplir la ley imponiendo multa o prisión ( el Estado de Massachusets la multa propuesta en este caso puede llegar a los 1.000 dólares por cada día que pase sin que se vacune. [14])

- Delante de esto , hay quien puede pensar : si hacen la vacuna obligatoria , me vacuno y ya está , la vacuna es más o menos como la de cada año, tampoco hay para tanto.

- Es necesario saber que hay tres novedades que hacen que la vacuna de la nueva gripe sea diferente de la de cada año: la primera novedad es que la mayoría de los laboratorios están diseñando la vacuna de manera que con una sola inyección no sea suficiente y sean necesarias dos; la OMS recomienda también que no se deje de administrar la vacuna para la gripe estacional; quien siga estas recomendaciones de la OMS se expone a ser inyectado tres veces; esto es una novedad que teóricamente multiplica por tres los posibles efectos secundarios, pero en realidad ninguno sabe los efectos que puede tener porque no se ha hecho nunca; la segunda novedad es que algunos de los laboratorios responsables han decidido añadir a la vacuna coadyuvantes más potentes que los utilizados hasta ahora en la vacuna anual; los coadyuvantes son substancias que se añaden a la vacuna para estimular el sistema inmunitario; la vacuna de la gripe nueva que está fabricando el laboratorio Glaxo-Smith-Kline, por ejemplo, contiene un coadyuvante llamado AS03 (una combinación de escualeno y polisorbato) que multiplica por diez la respuesta inmunitaria; el problema con eso es que ninguno puede asegurar que ese estímulo artificial del sistema inmunitario no provoque enfermedades auto inmunitarias graves pasado un tiempo (como ahora la parálisis ascendente de Guillain-Barré) [15]; y la tercera novedad que distingue la vacuna de la gripe nueva de la vacuna de cada año es que las compañías farmacéuticas que la fabrican están exigiendo a los Estados que firmen acuerdos para que les confieran impunidad en el caso de que las vacunas tengan más efectos secundarios de los previstos (ex. está previsto que la parálisis de Guillain-Barré afecte a unas 10 personas de cada millón que se vacune); los EEUU ya ha firmado un acuerdo que libera tanto a los políticos como a las empresas farmacéuticas de toda responsabilidad por los posibles efectos secundarios de la vacuna [16].

UNA REFLEXIÓN

Si el envío de material contaminado que ha hecho la casa Baxte en Enero no hubiera sido casualmente descubierto , se hubiera producido efectivamente la pandemia gravísima con el potencial de causar la muerte de millones de personas que algunos están anunciando. Es inexplicable la falta de difusión política y mediática de lo que pasó en el mes de febrero en el laboratorio checo. Aún es más inexplicable el grado de irresponsabilidad demostrado por la OMS, por los gobiernos y por las agencias de control y prevención de enfermedades en declarar una pandemia y promover un nivel de alerta sanitaria máxima sin base real. Es irresponsable y inexplicable hasta extremos inconcebibles la billonaria inversión de euros obtenidos del erario público destinados a fabricar millones de dosis de vacuna contra una pandemia inexistente, mientras no hay suficiente dinero para ayudar a los millones de personas (más de 5 millones solo en EEUU) que a causa de la crisis han perdido el trabajo y la casa.

Mientras no se aclaren estos hechos, el riesgo de que puedan distribuirse vacunas contaminadas este invierno y el riesgo de que puedan llegar a adoptar medidas legales coercitivas para forzar la vacunación son riesgos reales que en ningún caso han de infravalorarse.

En caso que la gripe siga tan benigna como hasta ahora , no tiene ningún sentido exponerse al riesgo de una vacuna contaminada ni correr el riesgo de sufrir una parálisis de Guillain-Barré.

En caso que la gripe se agrave de forma inesperada como hace meses que anuncian sin tener ninguna base científica un número sorprendente de personas con altos cargos – entre ellos la directora general de la OMS –, y de repente empiecen a morir a causa de la gripe un número más elevado de personas de lo que es habitual , aún tendrá menos sentido dejarse presionar para vacunarse porque una sorpresa así solo podrá significar dos cosas: 1. que el virus de la gripe A que actualmente circula ahora ha sufrido una mutación ; 2. que está circulando otro u otros virus. En ambos casos la vacuna que se está preparando actualmente no serviría para nada y considerando lo que ocurrió el pasado mes de febrero con la farmacéutica Baxter, puede ser incluso una vía de transmisión de la enfermedad. .

UNA PROPUESTA

Mi propuesta es clara clara:

- Además de mantener la calma, tomar precauciones de sentido común para evitar el contagio y no dejarse vacunar, cosa que ya proponen muchas personas con sentido común en nuestro país.

- Hago un llamamiento a activar con carácter urgente los mecanismos legales y de participación ciudadana necesarios para asegurar de forma rotunda que no se podrá forzar a nadie de nuestro país a ser vacunado en contra de su voluntad y que los que decidan libremente vacunarse no sean privados del derecho a pedir responsabilidades ni el derecho a ser compensados económicamente (ellos o sus familiares) en el caso que la vacuna les cause una enfermedad grave o la muerte

[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279

[2] ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282

[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279

[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471

[5] US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.

[6] Datos oficiales del centre europeo para el control y prevención de las enfermedades (www.ecdc.europa.eu)

[7] Datos oficiales del centre europeo para el control y prevención de las enfermedades (www.ecdc.europa.eu)

[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A

[9] Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 marzo 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/

http://www.horizons-et-debats.ch/index.php?id=1739

[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009

[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de mayo ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html

[12] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471

[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 septiembre ’09.

[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.

[15] Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm

[16] Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.

Feina? hi ha feina!

2009-09-30T10:04:00.001-07:00

Però això no vol pas dir que no calgui mantenir i millorar cases,

o conrear la terra per obtenir aliments,

o netejar els boscos per evitar incendis, tot recuperant pastures i 'paisatge en mosaic' amb diversistat d'usos forestal, pastura i conreu que és més segur contra incendis i més variat i equilibrat des del punt de vista biològic.

... ... ...

El que passa és que els polítics baden o es miren els pobres banquers que a més provocar la fallida de tot el sistema es lamenten de la incertesa del seu negoci i retenen el crèdit.

Un programa de la UE, del Fons Social Europeu concretament, recollia propostes per crear ocupació vinculada al sector ambiental. Alguns bagaudes ens hem donat una feinada redactant propostes i confegint un projecte que podia generar ocupació i aprofitar els ajuts.

Superats uns quants tràmits calia el cofinançament, hi havien de posar la meitat de la inversió, d'un organisme local. En realitat no hi posaven res, tan sols una part del pressupost ja aprovat del programa de recollida de residus que nosaltres volíem gestionar en una experiència pilot de recollida millorada pel sistema de porta a porta.

Però finalment el president del consell comarcal, un precursor de les noves tendències com veureu, es va negar a donar suport a un projecte en el que es feia esment de la paraula 'DECREIXEMENT'.

Aquest home i els seus consellers i assessors han donat mostres d'una perspectiva de futur que els situa adequadament a l'alçada de la resta de representants polítics del territori.

O sigui que s'ho facin mirar.

Feina n'hi ha, hi ha molta feina hem d'adaptar i cambiar tota la nostra implantació al territori, les xarxes socials i productives a una realitat nova que s'imposarà.

Si els administradors segueixen amb les inèrcies i els hàbits que ja els hi coneixem i malgasten energies i recursos el problema també serà nostre. Els haurem d'ignorar, abandonar, arraconar, deixar de banda,...

· Generar ocupació

· Aprofitar recursos naturals

· Moure hàbits de consum i opinió

· Integrar sectors socials amb dificultats

· Crear mecanismes d’autoavaluació ambiental

· Vincular ambient intern de les organitzacions i entorn ambiental

· Incorporar costos externalitzats als processos productius i a la comptabilitat

· Considerar ingressos i actius no comptables a les organitzacions (empreses, entitats, grups)

...segueix. Energia (iniciatives de transició)

2009-09-29T23:27:00.000-07:00

Aquest moment va ser pel que fa als Estats Units ja fa més de trenta anys i no han deixat d'incrementar el seu consum i la seva dependència de les importacions, encara ara serien el principal consumidor mundial en dades totals i per càpita.
Però les poblacions massives de Xina i India acceleren el seu creixement de fa pocs anys i el seu accés al vehicle privat serà el moment clau en que probablement es barregin els efectes del 'peak oil' amb i pujades de preu descontrolades. De fet els especuladors financers ja havien començat a jugar acaparant reserves abans de la devallada de consum causada per la crisi financera.
Aquestes dades incontrovertibles (malgrat sempre trobarem interessats que poden negar-ho en connivència justament amb els interessos de les grans petrolieres) son el context en que es generen les iniciatives de transició anomenades 'transition towns'.
Bàsicament s'avancen a la situació de carència d'energia fòssil i barata i assagen els canvis de formes de vida i d'organitxació social que serien necessaris.

La gran sorpresa és que es genera un moviment social optimista, participatiu, integrador, carregat d'empenta creativa, d'una revifalla espectacular de les riqueses locals i d'un nou equilibri amb l'entorn natural; que obre perspectives de felicitat individual i colectiva que no té altra risc que un procés d'adaptació personal i social necessari. I això no vol dir que sigui senzill, sino que val molt la pena el repte.

Els bagaudes veiem la nostra Garrotxa i la seva misèria energètica ( la pràctica totalitat de l'energia que cosnumim depèn de combustibles fàssils i en part de les nuclears pel que fa a l'elèctric) ens hem de preocupar seriosament. La incompetència dels nostres polítics i de les administracions no té excusa de cap mena i si no ens movem aviat ho lamentarem.
M'agradaria recollir dades sobre els recursos energètics renovables de que disposem i segurament ens trobarem a la cua de les comarques catalanes, Catalunya es troba a la cua de les comunitats ibèriques (si, us ho podeu ben creure...).
A part d'iniciatives puntuals i particulars de plaques solars per calefacció o electricitat, i altres assajos testimonials, recordo un servei públic amb autonomia energètica: les guardioles dels parquimetres de la zona blava d'Olot.

Paradigmàtic.

Transition towns. La Vanguardia

2009-09-27T03:52:00.001-07:00

JUEVES, 13 AGOSTO 2009 TENDENCIAS LAVANGUARDIA 17
El movimiento de las ciudades de transición lo impulsó Rob Hop- kins.

Seinició en Kinsale (Irlanda) yseextendió aTotnes, Inglaterra. El objetivo es dotar de medios alas comunidades para afrontar el pico de producción del petróleo yel cambio climático. En el 2008, cientos de pueblos yciudades estaban ya en esta red. Localidades de Gran Bretaña, Irlanda, Canadá, Australia, Nueva Zelanda,Estados Unidos, Italia yChile. Se anima apueblos y ciudades a reducir el uso de energía yaaumentar su propia autosuficiencia ALAMY /ACI te aumentará radicalmente yla cantidad del crudo disminuirá. Y elimpactoserádramáticoparael estilo de vida de nuestrasocie- dad,deahíelinterésenfomentar el consumo local yque las comu- nidades sean autosuficientes”. Los transition towns -los hay en Gran Bretaña, Irlanda, Cana- dá,Chile,Australia,NuevaZelan- da yEstados Unidos- son un mo- vimiento al margen del poder es- tablecido, que busca la colabora- ción con las autoridades munici- pales pero se estructura através deungrupodecuatroocinco in- dividuoscomprometidosqueasu- men tanto los planteamientos fi- losóficoscomolaestrategia,yde- dicansutiempoyenergía adesa- rrollar una página web, semina- rios,conferenciasenlasescuelas, contactos con los políticos yco- merciantes locales, proyección de películas, foros ciudadanos… Un pueblo ociudad, para ser oficialmenteadmitidocomotran- sition town,tiene que pasar una especiedeexamen. Por lomenos un representante ha de acudir a Totnes(aunqueseadesdeAustra- lia oNueva Zelanda) yrealizar un cursillo, yluego demostrar que cuentacuando menos con una pequeña organización que vamásalládelsimplevoluntaris- mo, yque no existen cuestiones de competencia orencillas inter- nas que minen el proyecto. “Un problema frecuente-dice Hop- kins-eselescepticismo de quie- nes dicen que las grandes corpo- raciones ylos poderes estableci- dos se encargarán de aplastarnos en cuanto hagamos daño de ver- dadasusintereses,unmiedohas- taahoranosustentado.Otrosson la impresión de que ya están ahí los Verdes para luchar por la de- fensa del medio ambiente, yque alserapolíticospodemosconver- tirnosenblancofácildeextremis- tas interesados en secuestrar nuestra agenda”. El objetivo final de Totnes, co- mo el de resto de transition towns,eslarelocalización de la producción, la distribución yel consumo, que la gran mayoría de los puestos de trabajo estén ocu- pados por vecinos de la zona, y que los alimentos, la energía yel agua se generen en la propia co- munidad.“Setratadepensarani- vel global pero actuar anivel lo- cal-diceLonghurst-,deestarpre- parados para la crisis sin ser por ello más infelices”.c Kinsale. La localidad irlandesa de Kinsale promueve, con el impulso de su ciudadanía, un desarrollo que haga frente alas convulsiones que traeré el fin del petróleo barato DANIEL ACEVEDO /AGE FOTOSTOCK LA LIBRA DE TOTNES En Totnes disponen de una moneda propia para fomentar el consumo local MANUAL PARA CIUDADES EN TRANSICIÓN Una red en expansión LA FILOSOFÍA Denuncian el mito del perpetuo crecimiento yreivindican un estilo de vida más pausado Menos consumo ANTONIO CERRILLO BarcelonaL aidea de que el pe- tróleo llega asupi- co de explotación máxima (peack oil) ysusecuela de in- certidumbresasícomo la cons- tatacióndequelosrecursosna- turalessonlimitadosllevaaños generandorespuestassociales. Desarrollo sostenible.Estecon- cepto(satisfacerlasactualesne- cesidades sin comprometer las de las generaciones futuras) lo introdujoelinforme Bruntland (1987)yseconsagróenlaconfe- rencia sobre medio ambiente de Río de Janeiro (1992). Pero lasAgendas21locales,regiona- les oestatales ysus planes de acción(elinstrumentodeparti- cipación social para materiali- zardo) han tenido procesos de participación muy burocráti- cosengeneral.Ymuchoscreen que desarrollo y sostenible son una contradicción. Ciudades en Transición. Nace como una reacción al oficialis- mo del desarrollo sostenible, a cuya muerte súbita contribuye elusoabusivodeestamanosea- daexpresión.Ahora,lasorgani- zaciones sociales actúan direc- tamente para reducir el consu- mo energético yseorganizan para capear loschoques socia- les que vendrán por un petró- leo menguante. Y, para ello in- vocan el genio de lo colectivo. Decrecimiento. “Sólo creen en el crecimiento ilimitado los lo- cos olos economistas”, dice el economista Serge Latouche. El decrecimiento surgeenlosaños 70–atravésdeleconomistaNi- cholas Georgescu-Roegen– y nacedelaconcienciadelascon- secuencias atribuidas al pro- ductivismo:disminución delos recursos, degradación climáti- ca,contaminaciónyladobleca- ra de la desigualdad (obesidad en el norte, malnutrición en el sur).“Necesitamosunaecoalfa- betización para acabar con la religióndelaeconomíadelcre- cimiento ilimitado”, dice Jordi Bigues, un histórico ecologista que ve posibletransformar el hábitat urbano (carriles-bici, transporte público, pacifica- cióndeltráfico,cocheselectro- solares, comida ecológica yde proximidad). Huella ecológica. Los estudios LivingPlanet,de WWF,objeti- van la desproporción entre re- cursos disponibles yconsumi- dos analizando la huella ecoló- gica; es decir, el área territorial (cultivos,pastos,bosques,infra- estructuras oecosistemas) que necesitamos para satisfacer nuestroconsumo. En resumen: consumimos por encima de la capacidad del planeta: estamos destruyendo los recursos auna velocidad superior asuritmo de regeneración natural. Nece- sitaríamos tres planetas para quelapoblación mundial se acerque al nivel de vida actual europeo. Slow Food. Fundada por Carlo Petrini en 1986, Slow Food se convirtióen1989enunaasocia- ción internacional con 80.000 inscritos.Supone la irrupción de la ecogastronomía. Apoya la diversidad agroalimentaria, la produccióndeproximidadyda importancia al placer vincula- do al alimento, el disfrute de la diversidad de las recetas yde los sabores. Su lema es sano, bueno yjusto. Simplicidad radical. No es ético fomentar una economía con combustibles fósiles, que dejan un mundo envenenado por los gases invernadero. Pero aho- rrar energía yrecursos exige un cambio de hábitos, ylos hu- manos somos reacios acam- biar nuestros hábitos. Pero las pequeñasaccionessonpodero- sas. No coma tanta carne, haga turismo rural en Catalunya en lugar de derrochar CO2 yendo aEE.UU.Aprendayenseñecó- mo vivir con pocos recursos y hágalo con humor. Lo practicó JimMerkel, un antiguo inge- nierodearmamento,quedismi- nuyóel valorde susposesiones ycombatió los productos tóxi- cos de su alrededor. Otra cultura. “La nueva cultura delprogreso debe incorporar lasideas de simplicidad, ener- gías renovables,departicipa- ciónciudadanaymayorexigen- cia hacia los gobiernos, lo cual es una fuente de cohesión so- cial. Así como ha surgido una nuevaculturadelaguaeneldel- ta del Ebro para preservar este recurso, la nueva cultura del progresodebepartirdequehay que conservar los recursos na- turales”, dice Bigues.c ‘Peack oil’El impulsor Calidad de vida. En Totnes fomentan un ritmo pausado yrespe- to al medio ambiente
El fin del petróleo barato multiplica las iniciativas sociales y renueva el pensamiento para afrontar los cambios que vendrán Cambiodechip

HABITATGES BUITS

2009-08-02T11:37:00.001-07:00

LA GESTIO DELS HABITATGES BUITS A EUROPA

REBELION, 120308 Bombolla.info

A l'Estat espanyol el numero d'habitatges buits arriba a 3 milions, i a la Comunitat Autònoma Basca ronda el 18% del total d'habitatges. És molt interessant conèixer com és la gestió que es fa a Europa dels habitatges buits.

Polítiques de gestió d'habitatge buit a països europeus

------- HOLANDA -------

1.- L’OCUPACIO D'HABITATGES QUE ESTAN BUITS DES DE FA MES D'UN ANY ÉS LEGAL, l'habitatge solament se li retorna al propietari si demostra que aquest no tornarà a estar buit. Sí, heu llegit bé: si no llogues l'habitatge t'arrisques que te l'ocupin i a no poder tirar a l'ocupa.

2.- Hi ha importants SUBSIDIS PÚBLICS PER A PAGAR ELS LLOGUERS

--------- DINAMARCA ---------

1.- Als municipis de major grandària s'imposen des dels anys 50 del passat segle fins a avui mateix MULTES PER ALS PROPIETARIS D'HABITATGES QUE LES MANTINGUIN BUITS MES DE SIS SETMANES. Sí, heu legit bé, posa sis setmanes.

2.- De fet la multa es pot imposar simplement per no informar a l'Ajuntament que l'habitatge duu més de sis setmanes buit.

------- FRANÇA -------

1.- MESURES PÚBLIQUES PER A AFAVORIR EL LLOGUER DELS HABITATGES VACANTS: ajudes a la rehabilitació als propietaris d'habitatge (vinculades a posar en lloguer l'habitatge), desgravaments fiscals per la rehabilitació i posterior posada en lloguer de l'habitatge i fins i tot el lloguer obligatori per part dels HLM dels habitatges vacants (amb garanties per als propietaris de cobrament dels lloguers -no integres-)

2.- TAXA SOBRE HABITATGES BUITS a les ciutats de més de 200.000 habitants a les quals la taxa d'habitatges buits sigui superior a la mitjana, la població estigui en creixement i hagi menys oferta que demanda de lloguer. En aquestes condicions la taxa és del 10% del valor cadastral de l'habitatge el primer any, el 12.5% el segon i 15% el tercer i posteriors. Els diners recaudats van a parar a un institut públic que rehabilita habitatge. Si heu llegit bé en tres anys el Govern et cobra gairebé el 40% del valor de l'habitatge.

3.- REQUISA GOVERNAMENTAL D'HABITATGES QUE DUGUIN MÉS DE 18 MESOS BUITS i els propietaris de les quals (només persones jurídiques) no hagin posat mitjans per a llogar aquestes habitatges a municipis en els quals hagi necessitat d'habitatge en lloguer de preus moderats. La requisa podrà arribar als 12 anys. Si heu llegit bé, requises de 12 anys. Aquests habitatges són gestionades en lloguer per un HLM públic. El propietari requisat rep una compensació per metre quadrat (de la qual es resten les despeses de rehabilitació, gestió del lloguer, etc).

----------- REGNE UNIT -----------

1.- AGÈNCIA ESTATAL D'HABITATGE BUIT (Empty Home Agency) tracta d'animar les autoritats locals a reduir el nombre d'habitatges buits i fa de mediador entre les autoritats i els propietaris privats d'habitatges. A més de tractar d'aprofitar el parc immobiliari i frenar els habitatges buits procuren que cap barri caigui en la categoria de barri marginal (unpopular neiboughood).

2.- INCENTIUS FISCALS per als propietaris privats per a la compra i rehabilitació dels habitatges buits.

3.- PRESSUPOST PÚBLIC DEDICAT A COMPRAR HABITATGES PRIVATS BUITS PER A POSAR-LES EN LLOGUER SOCIAL.

4.- PENALITZACIONS IMPOSADES PER LES AUTORITATS LOCALS ALS PROPIETARIS QUE MANTINGUIN VOLUNTÀRIAMENT BUITS ELS SEUS HABITATGES. Vinculat a l'anterior les autoritats locals han de publicar anualment informació sobre el nombre d'habitatges privats buits

5.- LLOGUER O VENDA FORÇOSA D'HABITATGES PRIVATS BUITS. Els ajuntaments poden forçar el lloguer o venda d'habitatges que dugui més de sis mesos buit, tret que sigui una segona residència, el seu propietari estigui malalt o mort fa poc i s'estigui tramitant l'herència, estigui treballant en altra ciutat o la utilitzi de forma esporàdica. Si heu llegit bé, diu sis mesos. I per cert, he llegit per aquí que la mesura afecta a uns 600.000 habitatges a Anglaterra.

------ SUÈCIA ------

1.- L'EXISTÈNCIA D'HABITATGES BUITS IMPLICA UN AUGMENT DE DESPESA PER A LES AUTORITATS LOCALS, atès que cada habitatge privat buit incrementa el preu dels lloguers d'habitatge protegit i com aquests lloguers estan garantits per les autoritats locals, l'increment d'habitatges privats buits implica major cost per a l'Ajuntament en lloguer públic.

2.- Per a evitar l'anterior, ELS AJUNTAMENTS OFEREIXEN HABITATGE EN LLOGUER MÉS BARAT i així baixar el nombre d'habitatges buits i els seus costos pressupostaris.

3.- I si no hi ha altre remei, procedeixen a DEMOLIR ELS HABITATGES BUITS. Si heu llegit bé, prefereixen demolir els habitatges privats, abans que estiguin buides.

-------- ALEMANYA --------

1.- ELS PROPIETARIS PODEN SER OBLIGATS A REALITZAR TREBALLS DE REHABILITACIÓ I ENFRONT DE L'INCOMPLIMENT CABEN LES MULTES, L'ADMINISTRACIÓ SUBSTITUTIVA DE L'HABITATGE PER L'ADMINISTRACIÓ (el que aquests dies ha proposat Catalunya: l'expropiació temporal i el lloguer forçós) I FINS I TOT L'EXPROPIACIÓ.

2.- A municipis amb més del 10% d'habitatges buits l'Administració procedeix a DEMOLIR ELS HABITATGES BUITS QUE NO ES PODEN LLOGAR.

------- ITÀLIA -------

1.- PENALITZACIO FISCAL ALS HABITATGES BUITS a imposar pels Ajuntaments i per un valor del 9 per mil del valor cadastral.

En tots aquests països les autoritats publiques ataquen la propietat, són dictatorials, populistes, etc? O per ventura en aquests països, per cert els més desenvolupats del món i algunes de les democràcies més venerables del planeta, el que ocorre és que de vegades a la propietat privada no se li permeten fer coses que danyen al bé comú i a l'interès general?

Ho deixo al vostre judici, però ja m'agradaria veure a tots els periodistes i polítics que ens han insultat tant en aquests últims dies dir el mateix del fet pels governs de tots aquests països durant tantes dècades.

Ah! per cert, en la major part d'aquests països és molt més accessible per al comú dels mortals accedir a l'habitatge i excepte Itàlia, tots tenen forts parcs de lloguer, la major part públic i les seves màfies immobiliàries són molt més petites que les nostres.

--
http://sisuolot.blogspot.com/

Programa de gestió de residus municipals (08/12) Al.legacions i comentaris

2008-09-11T00:51:00.000-07:00

Al Consell Comarcal de la Garrotxa.

En relació al PGRMG.07.12

Programa de Gestió de Residus Municipals de la Garrotxa 2007/2012.

En període ampliat d’exposició pública. (BOP de Girona núm. 149 - 4 d’agost de 2008)

Els sotasignants al·leguen aspectes generals i concrets en relació al programa de gestió dels residus municipals que considerem han de ser revisats i modificats.

El programa no avalua ni corregeix els acompliments d’objectius aprovats anteriorment, no planteja de manera fiable i coherent la realització dels mínims establerts per l’Agència Catalana de Residus ni els que preveuen les directives europees ja aprovades i les que s’anuncia que en un futur immediat han de ser d’obligat compliment.

La proposta es centra fonamentalment en importants inversions en equipaments i instal·lacions, substancialment continuadores de la gestió anterior i que no replanteja en profunditat quan s’han demostrat limitacions i problemes importants que han de ser abordats. Els canvis que calen afecten tots els agents implicats al sistema productiu i han de comptar amb la seva participació i implicació.

Hem de deixar constància del procediment administratiu tan impropi que situa els terminis d’exposició pública en època de vacances; això dificulta la transparència i la participació que son requisits indispensables que han de ser exigibles en aquestes gestions com expressament declara la normativa i les directives aplicables.

AL.LEGACIONS i comentaris.

1.-El document PROGREMIC[1] a partir del que s’elabora el programa reconeix que no s’han acomplert els objectius previstos al període anterior (“A finals del 2003 la valorització dels residus municipals assolida va ser del 18%, molt per sota de l’objectiu previst que hauria d’haver estat del 36% segons el programa de residus”); és per això que calia una rectificació prou substancial que permeti esperar una millora suficient de resultats.

Es reconeix que l’Agència Catalana de Residus ha cregut convenient canviar de manera significativa el sistema de gestió de residus passant del concepte de residus al de recurs.

Aquesta rectificació hauria de començar estructurant el tractament dels residus amb l’objectiu de considerar el cicle dels materials com un flux continu que no es pot trencar en la deposició com a deixalla, s’ha de gestionar en tots els passos per tal finalment sigui susceptible de recuperació. Principalment buscant de valoritzar el residu com a recurs i matèria primera apte per noves aplicacions i usos; i, com a requeriment previ d’això, assumint l’adequació dels processos productius, de distribució i de consum al reciclatge de materials, és a dir aplicar el criteri inexcusable de no trencar aquests cicles i eventualment imputar els costos reals als processos que provoquin el trencament o que dificultin el tractament, per tal d’afavorir que apareguin procediments tecnològics de substitució i, si cal, es desestimin..

Aquest punt significa no permetre l’externalització de costos ambientals que comporta la generació de residus no reutilitzables. Calcular els costos de recuperació, reciclatge, o inertització en casos extrems i a evitar a llarg termini, en els preus de venda al mercat del producte ha de ser un objectiu d’un sistema comptable eficient, realista i sostenible.

2.-

És evident que cal un procés de transició, i que tot l’itinerari requereix modificacions importants en diverses activitats productives i hàbits de consum; es tracta d’un propòsit gradual, a llarg termini en alguns casos, però convé tenir fixat clarament aquest objectiu que ha d’ inspirar les mesures necessàries en la gestió dels materials de rebuig per reciclar progressivament, com indiquen els plans i les directives europees, i substituir els usos en que resulti massa costós o impossible .

3.-

Pel que fa a l’aplicació dels objectius del programa a la Garrotxa es produeix una certa desviació entre el PROGREMIC.07.12 i el que es proposa a nivell comarcal que pot semblar petita però també es indicativa d’un major distanciament i possiblement incomprensió dels objectius, amb la dificultat que comporta aplicar mesures estratègiques mal enteses.

La directiva comunitària preveu que a partir de 2015 no puguin entrar en els abocadors més del 15% de la fracció orgànica que entrava el 2005.

El programa que es proposa no marca una necessària progressió realista per assolir aquest objectiu i fins i tot la variable proposada se n’allunya més encara en alguns aspectes.

4.-

Les mesures de prevenció han de potenciar el consum sostenible que comporta la moderació i la reducció en diversos aspectes i això ha de partir dels hàbits i la voluntat conscient de l’usuari; però en rigor aquest no està només en mans del consumidor ni es pot atribuir a la seva responsabilitat exclusiva o principal i a la seva capacitat d’escollir fortament condicionada per altres actors.

Cal paral·lelament incidir adequadament i segons les diverses possibilitats de l’administració local per tal que els sistemes de producció, envasat, distribució i comercialització concorrin a aquestes mateixes finalitats.

El punt de partida és un increment de mitjana del 3% anual que es deu únicament a les variacions de la generació de residus per part de les empreses, ja que la producció domèstica es manté constant.

5.-

Les directives d’envasos i embalatges de la Unió Europea havien quedat a mig camí d’aquest objectiu, però si hi ha veritable ambició per superar l’increment de generació de residus cal anar a la font originària, la producció i especialment envasat de bens de consum, i comptar amb l’acció coherent i decidida de les administracions, a tots els nivells i quan sigui possible. Concretament la nostra comarca ha de buscar objectius concrets més sòlids, aparentment també més exigents, però més creïbles i possibles; la recollida d’envasos lleugers és una mesura necessària, però no només en la forma de nous contenidors proliferant pels nostres carrers i places.

6.-

La proximitat als ciutadans i la seva implicació resulta imprescindible, per això també sembla necessari recuperar una interacció que faci visibles les possibilitats de modificar els comportaments, incidir en els hàbits de consum i traslladar i retornar l’estalvi que efectivament pot significar aquest esforç a qui en sigui protagonista[2]. És a dir, cal ajustar els costos i beneficis de tractament i recuperació de manera vinculant i com a mecanisme corrector de les tendències actuals. Tal com és un criteri ajustat que contamina ha de pagar, ha de ser perceptible que qui recicla estalvia en part la seva taxa d’escombraries. Al mateix temps els costos de recollida i tractament per la recuparació s’han d’imputar al preu de venda en el mercat del producte.

La difusió de modalitats domèstiques de reciclatge accentua aquesta interacció i transmet coherència de tota la gestió. El compostatge de jardí o terrassa, el vermicultiu i els punts de compostatge distribuïts territorialment han de ser part d’una campanya intel·ligent i participativa de gestíó de la FORM.

7.-

Les àrees i grans superfícies comercials son el punt inicial de l’usuari i consumidor per la generació de deixalles i rebuig, han de tenir el paper que sigui congruent a l’hora de no trencar el cicle i recuperar també envasos, embolcalls i materials de rebuig. D’aquesta manera es promou adequadament la recollida i la minimització ben a prop del seu origen des del punt de vista del consumidor. És convenient també que les grans superfícies assumeixin la problemàtica de l’espai de recollida de materials, és un cost que acostumen a externalitzar i grava els usos de la via pública de manera creixent amb la proliferació dels contenidors diferenciats d’envasos, vidre, paper...

Això també es correspon a l’objectiu de racionalitzar la planificació de les instal·lacions des del punt de vista de proximitat i suficiència.

8.-

Establir mecanismes d’autonomia i suficiència dels territoris per tal d’implantar els procediments més adaptables a cada realitat específica, assolint els objectius genèrics, però activant la interacció dels agents econòmics i socials amb mecanismes informatius, participatius i persuasius.

“Racionalitzar la planificació de les instal·lacions de tractament de disposició final, amb

l’objectiu de reduir el desplaçament dels residus i reordenar els fluxos de residus

existents, determinant l’autosuficiència dels territoris.” Cal que això es potencií amb implicació del punt 9.

Els centres de compostatge i metanització s’han de generar de manera descentralitzada, afavorint la valorització material i energètica territorial i la generació d’ocupació local.

9.-

Desenvolupament d’accions en I+D+ i en el marc de la gestió de residus.

La operativitat administrativa pel que fa a la gestió requereix que s’activin elements de valor afegit com ara una part proporcional de la despesa en I+D+i, que si bé es considerada al PROGREMIC, no té un reflex concret en el programa d’actuacions a la Garrotxa. La planta de compostatge porta problemes que incrementen periòdicament els costos.

Seria possible apostar per un tractament per metanització a partir de la combustió anaeròbia amb la possibilitat de valoritzar la FORM i incidir positivament en el problema de les molèsties al veïnat. Al mateix temps s’estableix una opció visible de reciclatge energètic que pot ser tanmateix aplicable, en la mesura que es desenvolupin les aplicacions tecnològiques convenients a purins i dejeccions ramaderes i també als fangs de les EDAR.

Iniciatives relatives al compostatge domèstic, allà on sigui possible, incideixen en la difusió dels objectius del conjunt del programa, en la proximitat i en la presa de consciència dels ciutadans, a més de resultat una solució eficient, adaptada al territori, autònoma i que estalvia desplaçament del residu/recurs. Son també la solució òptima per la població rural i dispersa, un percentatge prou significatiu a la comarca. Aquesta també resulta una manera directe i efectiva d’aconseguir la reducció de la presència d’impropis per a un compost de qualitat.

D’aquesta manera també es contribueix a l’objectiu de “Racionalitzar la planificació de les instal·lacions des del punt de vista de proximitat i suficiència.

Racionalitzar la planificació de les instal·lacions de tractament de disposició final, amb

l’objectiu de reduir el desplaçament dels residus i reordenar els fluxos de residus

existents, determinant l’autosuficiència dels territoris.”

10.-Un dels aspectes sorprenents del document a exposició pública és que, de les tres variables proposades de recollida, la que ofereix millor rendiment en la selecció de materials, seria d’esperar que també en la seva valorització com a recurs, resulta molt més costosa segons la taxa que correspondria per unitat familiar, pràcticament el doble. Si bé això sembla degut als costos de manipulació i gestió, essent aquesta la justificació d’aquest increment, és necessari considerar que les opcions menys eficients pel que fa a resultats, no computen aquesta limitació i la deposició en abocador, prèvia inertització, compactació, retractilat..., no s’ha imputat a un balanç negatiu de la gestió dels materials amb costos ambientals i estratègics incalculables actualment. La dificultat de comptabilitzar aquests costos ocults no eximeix d’avaluar les alternatives segons el seu resultat ambientalment més o menys eficient.

11.-

El període d’exposició pública obligatori legalment ha estat de fet incomplert a la pràctica en fer-lo coincidir amb el mes d’agost, que correspon al període de les vacances per la majoria de ciutadans i entitats.

Resulta un mal antecedent per afavorir la participació, el dret a la informació i les accions de comunicació i sensibilització que es declaren expressament involucrats en la gestió dels residus. Cal corregir aquest desviament i impulsar una política informativa transparent, felicitar-ne el seu accés a tots els actors implicats,, desplegant un protocol d’informació, incrementar la participació de tots els sectors, inclosos agents privats, mon científic, entitats i societat en general.

COMENTARIS

Costos de recollida i tractament, però no s’incorpora el reciclatge i la recuperació de materials com a eventual obtenció de recursos pel finançament de la recollida i tractament com a solució eficient, sinó com a variable aplicable en determinats casos i en percentatges que d’entrada es consideren limitats, menyspreables a efectes comptables i aparentment inamovibles en la seva dinàmica.

És necessari ambicionar una millora substancial de la gestió dels residus sòlids municipals i no acceptar només una revisió rutinària que no assoleix els objectius de la directiva europea que se suposa d’obligat compliment o el programa català que transposa aquest compromís a la nostra legislació vigent.

Els recursos destinats al tractament dels residus municipals han de tenir per objectiu, a més de resoldre els aspectes bàsics de neteja i salubritat, valoritzar i reciclar les matèries primeres contingudes als residus urbans, minimitzar i descartar gradualment els usos de materials i procediments de producció, envasat i distribució que dificultin la recuperació. Des d’aquest punt de vista la deposició en abocador ha de ser entesa com a mesura extrema i com a situació precària i mal resolta de tot el sistema.

Resulta massa obvi recordar que el consum incremental de materials i energia condueix al seu progressiu esgotament i encariment, les polítiques públiques han de tenir present aquest principi incontrovertible i n’han d’obtenir orientacions i propòsits en coherència a una resolució eficient d’acord als interessos presents i futurs.

Resseguir detalladament el transcurs del material des del seu origen fins a la recuperació/deposició. Avaluar cada un dels punts febles i crítics per millorar la gestió i actuar per resoldre les dificultats allà on apareixen.

Es fa imprescindible establir actuacions pròpies d’investigació i aplicació de les millors tecnologies disponibles. Cal establir i potenciar un marge de millora i/o adaptació a les evolucions possibles en el transcurs del propi programa. Un problema tan important com el dels residus, que absorbeix una quantitat significativa de recursos, no tan sol econòmics, sobretot ambientals, territorials, energètics, d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’ocupació física d’espai urbà, no pot ser objecte de planificació conformista que es posa de manifest quan es reconeixen incompliments dels objectius prèviament assumits.

S’ha d’exigir un anàlisi detallat i rigorós de les causes d’aquestes dificultats i la proposta de les mesures per superar-les. Començat per una avaluació sistemàtica de cada un dels procediments previs a la generació de residus municipals i de les possibilitats d’incidència des de les administracions locals i de formulació eventual de demandes a altres organismes i administracions.

Producció.

El concepte producció es desplaça a l’usuari o consumidor en el document, però en sentit general de l’activitat econòmica s’ha de situar a la manufactura del material a la indústria o al sector primari. Les oportunitats d’optimització en els cicles de materials es centren aquí, si bé les possibilitats d’actuació del pla son molt limitades i concretes, però han de ser proposades i realitzades.

Envasat

Les directives europees evolucionen progressivament a partir de disposicions inicials clarament condicionades per interessos econòmics no sostenibles i que son molt questionables.

Distribució, majorista, minorista. Els envasos múltiples per un sol producte i els d’un sol ús produeixen el major volum de residus municipals a l’actualitat amb una tendència al creixement. Entre aquest actors econòmics és necessari i possible incidir per posar de manifest el problema i abordar les vies de solució tan a prop com sigui possible d’origen. Les grans superfícies comercials han de disposar de contenidors i espai suficient per incentivar el retorn dels envasos i embalatges, això també els motivarà a oferir i promoure alternatives. (Veure operacions amb les bosses de plàstic que s’han de pagar i motiven la compra de bosses multiús).

Consumidor i usuari

Es considerat el primer productor de residus municipals, però s’han de revisar tots els condicionaments que provenen dels actors anteriors; les intervencions preventives s’han de desplaçar gradualment per fer possible la recuperació de materials. Moltes vegades es focalitza en els seus hàbits les campanyes de tria i selecció, però han de ser congruents amb la normativa que ordena la producció i la gestió que en fan les administracions locals ha de motivar els hàbits de prevenció i reciclatge.

En definitiva la gran mancança del programa és obviar la participació que ha de ser un dels motors dels canvis necessaris. No podem acceptar una opció que malgrat ser econòmicament costosa, amb requeriment d’inversions mal orientades i continuistes, que resulta poc eficient des del punt de vista ambiental i estratègic i a més no garanteix el compliment de les directrius obligatòries en el tractament dels residus municipals. Caldrà una profunda revisió del programa.

Carles Santaeulària i Serra

Tf. 636 586 958 // 972 27 13 79

trenfutur@gmail.com

per l’ANEGx. Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa.

[1] PLA D’ACCIÓ PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA 2005-2012. PROGREMIC. enllaç.

[2] El consum de bosses de plàstic d’un conegut supermercat en ha fet un tomb remarcable a partir del fet de comptar el preu de les bosses de plàstic i fer el retorn o descompte corresponent a cada consumidor.

Olot, a 27 d’abril de 1993. monobiga VOF

2008-06-13T07:16:00.000-07:00

EL MONORRAIL VIC-OLOT-FIGUERES

L’eix Vic-Olot-Figueres, que inclou el túnel de Bracons, proposat per un grup de professionals de la comarca de la Garrotxa ha rebut un seguit d’adhesions d’ajuntaments i entitats polítiques tan unànime que sembla sospitós. Sembla que no tinguin en compte les repercussions negatives que hauria de tenir per determinats indrets del seu recorregut, o potser els seus partidaris creuen que ens hem d’acostumar a acceptar el preu que el progrés ens demana. Deixant de banda la qüestió de si és determinant per sortir de la crisi a la comarca (ben gota diferent de la que ha afectat a altres comarques més ben comunicades geogràficament), des de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa proposem un renovat sistema de comunicacions, econòmicament menys costós, més segur i fiable, amb un impacte ecològic i paisatgístic mínim i adequat als inevitables condicionants del segle XXI d’estalvi d’energia i contaminació.

La proposta de tren monorrail o monobiga aporta un contrapunt a aquella unanimitat, i crec sincerament que té uns avantatges considerables. Uns dies després d’un escrit a aquest diari proposant aquesta opció, l’alcalde de la Vall de Bas, el municipi que segurament seria més perjudicat per l’obertura del nou vial, convidava l’ANGx per tractar la qüestió. Una altra trucada telefònica em donava l’ocasió de conèixer en Pere Amargant, jo diria un defensor històric del tren monobiga, encara que ell el defensa de fa molts anys en el recorregut de l’antic tren d’Olot a Girona. La utopia de la que parlava efectivament és compartida per altres persones: en Pere, que va treballar vint anys al desaparegut carrilet, ha editat un dossier on es presenten les característiques tècniques, els avenços i els avantatges del model que propugna i disposa de quantiosa informació de premsa de nombroses escomeses en la seva defensa. En recordo una que potser hauria canviat el decurs dels esdeveniments si s’hagués portat a terme: el monobiga “Eurotren” havia de fer la presentació d’un prototip a escala amb ocasió de la fira de Sant Lluc, quan les gestions i els preparatius eren força avançats aparegueren obstacles i incomprensions en les autoritats locals que obligaren a abandonar l’intent. Anys després un espectacular, i enganyós, plánol-foto aèria seia la presentació a la fira de la proposta Fortet-Coromina-Santandreu; l’alcalde de la Vall de Bas feia esment d’aquesta exposició i deia que amb ells no els hi feia falta, que tot just estan arreglant l’altra carretera, que voldria que es retardés la decisió i, que en darrer cas, que caldria veure si seria possible soterrar l’autovia per sota dels nivell del paisatge (!? Qualsevol cosa per evitar la repercussió negativa sobre la nostra bonica vall; i arribats a aquest punt em sembla que la història ja es repeteix i que els planificadors oficials han superat altres vegades aquest “sacrifici” local per una “necessitat” del país. Es comprometé a mirar de situar la proposició del monorrail a un nivell de projecte i estudi de costos semblant al de l’autovia.

Resumeixo algunes de les característiques que s’atribueix el monobiga “Eurotren” que promou en Pere Solà: capacitat de transport de 2000 a 40000 passatgers per hora, capacitat d’adaptació a les necessitats puntuals, mínima tara per carrega transportada, màxima velocitat comercial, mínim consum energètic, mínim cost d’inversió, d’explotació i de manteniment; descarrilament pràcticament impossible, mínima intrusió visual, màxima esveltesa estructural, absència de pol·lució atmosfèrica i mínima contaminació sonora. Inexistència d’efecte cortina i d’efecte cicatriu en el paisatge, estructura portant econòmica, disminució molt considerable del plaç d’execució i dels costos i del problemes polítics de les expropiacions, inversions moderades, baix consum d’energia en W.h/viatger/Km; potenciació del territori travessat pel monobiga front a la depreciació estètica i de qualitat ambient dels entorns de ferrocarrils i carreteres; remarco també la possibilitat de superar rampes més pronunciades que el tren convencional, la fiabilitat i seguretat dels viatgers i dels que no ho són ( al circular per un recinte inaccessible), la superació dels inconvenients climàtics: ventades, pluges torrencials, nevades i glaceres, la mínima necessitat de moviment de terres, per que no requereix cap gran superfície anivellada i per l’òbvia facilitat amb que pot superar dificultats com ara cruïlles de camins i rius o torrents sense gairebé impacte. Pensem també si la fiabilitat i comoditat de transport no esdevindria un element favorable per que Olot pugui optar algun dia a seu universitària, (podem suposar el temps de viatge de de Vic o Figueres a Olot pel voltant de mitja hora amb un índex de seguretat inabastable per l’autovia).

L’altra dia vaig sentir per la ràdio que el govern alemany ha decidit cobrar un impost d’autopistes que vol destinar a renovar la xarxa ferroviària. A Suïssa un referèndum ha decidit que l’intens trànsit de camions que travessen cada dia més el seu territori com a pas natural d’un cap a l’altra d’Europa, disposarà d’uns túnels ferroviaris, -els més llargs que s’hagin construït fins ara: un de trenta i un altra de seixanta quilòmetres -. El túnel de Somport que travessarà els Pirineus des de Canfranc, per la Vall d’Asp, ja en territori francès, s’ha decidit que serà per ferrocarril per reduir considerablement la inversió necessària i l’impacte ambiental i la contaminació sonora i atmosfèrica. També recordaré que al Japó, amb una dependència energètica semblant a la nostra, ha escollit trens monorrails per superar el seu accidentat relleu en diverses ocasions. Finalment afegeixo que el nou president USA ha decidit posar un nou impost sobre el consum d’energia, tan per reduir el dèficit comercial com per controlar els efectes del contaminació, igualment sembla que ho té previst la Comunitat Europea; un dels sectors més afectats serà el transport i l’actual sistema de comunicacions.

A ‘on vull anar a parar?: el traçat d’un nou eix de comunicacions ha de basar-se en les previsions que els indicis actuals ens permeten de fer en una perspectiva de desens d’anys a venir. Encara un altra element: els països d’on prové l’energia que mou els nostres actuals mitjans de comunicació son dels més inestables del món i es manté una gran tensió acumulada de fa anys, darrerament els desequilibris demogràfics i l’integrisme religiós i ètnic fa trontollar les governs més o menys “respectuosos” amb els interessos occidentals. Qualsevol sotragada pot representar que es disparin els preus del petroli de la OPEP,, de fet de fa anys es mantenen artificiosament baixos per una complexa política d’amenaces i pressions dels països rics. Qui no pot veure una precarietat imprudent al jugar-se al futur amb una sola carta tan marcada?. Per anar i venir d’Olot en deu anys s’haurien fet més carreteres que en tot el segle abans, però és previsible que deu anys després ens tornarem a trobar tan perfectament aïllats per la geografia com sempre. Els historiadors coneixen la importància que va tenir el tren d’Olot pel peculiar desenvolupament de la nostra comarca, ara no ens hauríem pas de deixar portar per les precipitacions d’un grup de professionals i algun industrial que pot ser que desconeguin aquests fets.

Caldria que la proposta del tren monobiga o monorrail es considerés pels seus avantatges i les perspectives de futur, i també els inconvenients, crec que superables, el principal situat a la nostra pròpia mentalitat d’usuaris irreductibles de l’automòbil, poc acostumats a reflexionar desapassionadament al voltant d’ aquest tema. L’opció monobiga no és només una rèplica de la carretera per part dels possibles afectats pel seu impacte; per això expressament no he volgut parlar gaire dels problemes que planteja l’altra opció ni de les fortíssima repercussió previsible a la Vall de Bas, entre d’altres. Ho deixarem, si sou tan amables, per una altra ocasió.

Olot, a 27 d’abril de 1993. Carles Santaeulària de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa.

Problemes de soroll.

2007-05-14T13:58:00.000-07:00

Verde como el hierro
EUROPA > Comisión Europea > Investigación > News Centre

Si hay un ámbito en el que el ferrocarril ofrece indiscutibles ventajas es el del medio ambiente. Hasta el punto de que no cabe imaginar una política de transportes sostenible sin buscar un nuevo equilibrio en favor del tren. Sin embargo, se deben, plantear nuevas investigaciones para mantener esta ventaja competitiva. Entre otras, la investigacion sobre la contaminación sonora, uno de los puntos débiles del tren.

La factura medioambiental de los transportes (incluyendo los costes de los atascos) se calcula generalmente en un 10% del PIB, correspondiendo el 90% al transporte en carretera. Éste es asimismo responsable de casi el 80% de las emisiones de CO2 en este ámbito. El tren sale brillantemente bien parado, mostrándose como uno de los medios de transporte menos contaminantes.Sin embargo, existe un pequeño pero al respecto. Es el que manifiesta la Agencia Europea del Medio Ambiente: "la eficacia energética del transporte por ferrocarril ha evolucionado poco a lo largo de las dos últimas décadas y sugerimos que, incluso en el sector ferroviario, se planteen medidas suplementarias de ahorro de energía". La Comisión va a reunirse con las industrias ferroviarias para determinar la mejor forma de reducir la contaminación atmosférica vinculada al ferrocarril – con el mismo ánimo de concertación que se siguió con la industria del automóvil a través del programa Auto-Oil.Ahorro de energíaEl sistema ferroviario alemán (Deutsche Bahn) anuncia una reducción de su consumo de energía primaria del 1% en 2000, para la tracción eléctrica y diesel, en el marco de un programa de ahorro de energía con horizonte en el año 2005. En diez años, el ahorro de energía habrá alcanzado el 19% en el sector de fletes y el 15% en el transporte regional.En Francia, los avances en gestión del tráfico y de las vías ferroviarias y la reabsorción de los pasos de estrechamiento y de los nudos ferroviarios deberían contribuir asimismo al ahorro de energía, evaluado en un 6%-8% de aquí al 2020.Se han llevado a cabo investigaciones para adaptar nuevos combustibles al sector ferroviario, como determinados tipos de tracción eléctrica, el gas, e incluso las pilas de combustible. Sin embargo, el tren con tracción de hidrógeno no está a la vuelta de la esquina. Las pilas de combustible en las que trabajan actualmente los investigadores pertenecen a las gamas de potencia adaptadas al automóvil, al autobús, incluso al transporte ferroviario ligero (transporte urbano o periurbano). Alstom dirige un proyecto de autobús impulsado por pilas de combustible para la RATP, cuyos resultados podrían aprovecharse en el sector ferroviario de aquí al 2007. Pero, como para cualquier medio de transporte, la pila de combustible plantea problemas de almacenamiento de hidrógeno, de gestión de la energía a bordo, de seguridad y de coste (actualmente estimado en 2.300 € por kW).Silencio, se rueda…Aunque sea poco agresivo para el medio ambiente, el ferrocarril no deja de ser ruidoso. La creación de trenes más silenciosos es pues indispensable si se quiere, por ejemplo, desarrollar el tráfico de mercancías, principalmente el nocturno. Esta contaminación sonora procede principalmente del ruido de rodamiento, vinculado al contacto de la rueda con el raíl. Por ello, algunas investigaciones buscan modificar el perfil de la rueda, que dejaría de ser plano para adoptar la forma de S, susceptible de "romper" las vibraciones. También se están siguiendo otras pistas. La SNCF ha rebajado 7 dB(A) en un prototipo de locotractor con almohadillas de freno de material mixto, una nueva línea de escape y un carenado. Los ferrocarriles italianos han experimentado el carenado de las ruedas y materiales absorbentes en el tren pendular de alta velocidad ETR500, consiguiendo un descenso de 4 dB(A). Sólo queda adaptar estos materiales a las normas de seguridad y de circulación…A escala europea, numerosos proyectos, coordinados por el instituto de investigación europea sobre el raíl ERRI, con base en Países Bajos, estudian este problema de medida y control del ruido, actuando tanto sobre el raíl como sobre el material rodante. Así, el proyecto Silent Freight ha llegado, mediante diferentes soluciones técnicas (ruedas más pequeñas o perforadas, sordinas, carenados), a reducir el ruido de los vagones de mercancías, manteniendo los costes de fabricación a un nivel aceptable. Este proyecto ha permitido poner a punto nuevos productos que limitan la contaminación sonora en 10 decibelios (es decir, una disminución de la mitad) cuando se unen a las soluciones definidas por el proyecto Silent Track, quedando el sonidoa nivel de infraestructura.Al estudiar los ruidos imputables a los frenos, el proyecto Eurosabot ha permitido comprender de qué modo su acción creaba irregularidades en la superficie del raíl, principalmente por calentamiento. Sin embargo, los investigadores no han podido identificar materiales susceptibles de sustituir a las almohadillas de freno de fundición, asegurando siempre la misma calidad de frenado.Hoy en día, el proyecto Stairrs (http://www.stairrs.org/) intenta sintetizar los distintos trabajos y encontrar las soluciones más adecuadas, tanto desde el punto de vista medioambiental como en lo relativo a la viabilidad técnica y de costes. Se esperan los resultados para fin de año.Enrera

TRANSPORT vs INDUSTRIA

2007-05-14T13:45:00.000-07:00

Las emisiones de CO2 correspondientes al transporte por carretera --con un especial protagonismo para los vehículos particulares-- se han multiplicado en España por 2,4 entre 1986 y 2003, pasando del 28,9% al 35,8% del total, según el estudio 'Aspectos económicos del cambio climático en España' de Caixa Catalunya.

Este comportamiento contrasta con el de la industria, que de ser el principal emisor de este gas causante del efecto invernadero, con el 43,7% en 1986, ha disminuido su peso relativo también hasta el 35,8%, a pesar de haber crecido un 40% en el referido período.

Por su parte, las emisiones del sector del comercio y los servicios crecieron un 152% entre 1996 y 2003 y alcanzan un peso relativo del 30%.

El presidente de Caixa Catalunya, Narcís Serra, señaló, durante la presentación del Informe, que la industria 'ha ido encontrando maneras de ser más eficiente de forma energética', mientras que el uso del coche privado ha seguido expandiéndose. Serra subrayó que 'se necesita una enorme voluntad política para adoptar hoy medidas que palien en el futuro el cambio climático'.

El profesor Javier Matín Vide, catedrático de Geografía Física de la Universidad de Barcelona (UB) y coordinador del informe, subrayó que el cambio climático es el 'principal reto' que deben afrontar los humanos en el siglo XXI, después de que la temperatura en el planeta haya aumentado 0,74 grados centígrados (1 grado en el caso de España), según los últimos estudios del panel de expertos europeos en cambio climático.

España ha incrementado en un 49% sus emisiones de CO2 respecto a 1990, cuando el objetivo fijado en 1998, tras el protocolo de Kioto, permitía sólo un incremento del 15%.

CAMBIO DE MODELO DE TRANSPORTE

Martin Vide señaló que España, por su posición geográfica, será uno de los países de Europa que 'se verá más afectado negativamente' por el cambio climático, aunque afirmó que todavía se puede actuar y pidió, como primera medida, un cambio en el modelo de transporte.

El profesor --coautor junto con los profesores Josep Enric Llebot, Emili Padilla y Vicent Alcantara de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)-- subrayó que el agua pasará a ser un elemento 'fundamental', ya que en España lloverá 'menos'.

Por su parte, Emili Padilla reclamó un mayor peso para el ferrocarril y el transporte colectivo y también una revisión del actual crecimiento en el territorio con urbanizaciones dispersas, lo que obliga a sus habitantes a usar el automóvil.

Los autores evitaron dar una cifra cuantitava de cómo puede afectar el cambio climático a la economía española o catalana. Algunos estudios, como el Informe Stern, predicen que el cambio climático puede afectar entre un 4 y un 20% al PIB anual mundial si no se toman medidas, mientras que tomarlas supondría un 1% del citado PIB.

EFECTOS SOBRE EL TURISMO Y LA AGRICULTURA

Martín Vide señaló que, en el caso español, el aumento de la temperatura puede suponer una 'desestacionalización' del turismo, con visitantes nórdicos en octubre o noviembre, pero con temperaturas difíciles de aguantar en verano. Las estaciones de esquí, indicó, deberán explotar también todas sus potencialidades, ya que la nieve 'irá reculando' y la cuota para encontrarla será cada vez más alta.

Asimismo, pronosticó que el sector del vino y el cava, aunque no peligra en absoluto, también se verá obligado a utilizar modalidades de cepas que se adapten mejor a las nuevas condiciones y, asimismo, será necesario el regadío en algunas Denominaciones de Origen.

L’Agència Europea del Medi Ambient diu que

2007-05-14T06:31:00.000-07:00

...el transport és el principal obstacle per complir Kyoto
28 - Febrer - 2007

D’acord amb un nou informe de l’Agència Europea de Medi ambient (AEMA), publicat aquesta setmana a Copenhaguen, les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents del transport segueixen sent un obstacle fonamental, encara que evitable, perquè la UE arribi als objectius de Kyoto marcats en relació amb el canvi climàtic.

L’informe de l’AEMA, ‘Transport and Environmet: on the way to a new common transport policy’ (Transport i medi ambient: cap a una nova política comuna de transport), assenyala que la política europea de transport ha de plantar cara al vertiginós creixement de la demanda de transports. Entre 1990 i 2003, el volum de transport de passatgers va créixer un 20 % en els països de l’AEMA: el transport aeri va ser el que va experimentar un major creixement, el 96 %, durant aquest període. Si bé les emissions procedents de la majoria dels altres sectors (subministrament energètic, indústria, agricultura, gestió de residus) es van reduir entre 1990 i 2004, les emissions procedents del transport van augmentar de manera significativa a causa del citat creixement de la demanda.

En els països de la UE-15, el transport és el responsable del 21% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) ¿ excloent el transport aeri i marítim internacional. El transport per carretera representa el 93% de les emissions totals procedents del transport. No obstant això, les emissions procedents del transport aeri internacional són les quals presenten un major creixement, atès que s’ha arribat a un increment del 86% entre 1990 i 2004. En aquest període, Luxemburg i Irlanda van experimentar el major augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents del transport (excloent el marítim i l’aeri), amb uns increments del 156 i el 140 % respectivament.

L’increment mitjà en els 32 països membres de la AEMA va ser del 25%. ‘Al suggerir que ens limitem a abordar els impactes ambientals del transport, la revisió intermèdia del Llibre Blanc sobre Transport de 2001 podria interpretar-se com una suavización de la postura europea sobre la necessitat de plantar cara a la qüestió dels volums de transport. I no ha de ser així’, ha declarat la Professora Jacqueline McGlade, Directora Executiva de la AEMA. ‘No podem abordar les creixents emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació acústica i la fragmentació del paisatge originades pel transport, sense plantar cara a l’augment del trànsit a tots els nivells: en les nostres carreteres i ferrocarrils, en l’aire i en el mar.

Els avanços tecnològics, com per exemple els motors més nets i de menor consum, són molt importants, però la innovació no és suficient per a solucionar el problema de les emissions procedents del transport’, ha afegit.

En l’informe també es destaca l’important paper de les subvencions per al transport a l’hora d’orientar l’elecció del tipus de transport. A Europa es destinen cada any entre 270.000 i 290.000 milions d’euros a subvencions per al transport, gairebé la meitat de les quals es destinen al transport per carretera, un dels mitjans menys respectuosos amb el medi.

D’aquí a unes setmanes, l’AEMA publicarà un estudi detallat sobre les subvencions per al transport.

La contaminació procedent del transport també té efectes directes sobre la nostra salut. Gairebé el 25% de la població de la UE-25 viu a menys de 500 metres d’alguna carretera per la qual circulen més de tres milions de vehicles a l’any. En conseqüència, segons indica l’informe, es perden gairebé quatre milions d’anys de vida a causa dels elevats nivells de contaminació.

L’informe de la AEMA, ‘Transport and Environmet: on the way to a new common transport policy’ (Transport i medi ambient: cap a una nova política comuna de transport), és la publicació anual del Mecanisme d’Informació sobre el Transport i el Medi ambient (TERM) de la AEMA, que vigila el progrés i l’eficàcia dels intents per integrar les estratègies per al transport i el medi.
Torna enrera.

El PITC ha de ser revisat!

2007-03-17T09:13:00.000-07:00

ELS ECOLOGISTES INTERPOSEN UN CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL VIGENT PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA.17 ENTITATS SOL·LICITEN LA REVISIÓ IMMEDIATA DEL PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA EN COHERÈNCIA AMB CRITERIS AMBIENTALS I SOCIALS I EN COMPROMÍS AMB L'ESCALFAMENT GLOBAL.
Recurs contenciós administratiu contra el PITCEl juliol de 2006 el Govern de la Generalitat aprovava el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) després de 8 mesos de tramitació i discrepàncies profundes amb diverses entitats ecologistes. El PITC presentat al tràmit d’exposició pública el 13 de desembre del 2005 era profundament “desarrollista”, prioritzava el transport i la mobilitat en vehicle privat enfront del transport públic i la xarxa ferroviària de rodalies, i havia estat redactat amb un menyspreu absolut pels valors dels espais naturals i obviant l'eficiència en l'ús del territori, de l'energia i dels recursos financers de les administracions públiques. Durant el procés d’informació pública diverses entitats ecologistes varen presentar al·legacions amb continguts conceptuals i formals, i oposicions a infraestructures proposades. Malgrat les demandes de revisió i de compliment de la normativa ambiental i de mobilitat que vulnera l’actual Pla, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament, el 25 de juliol del 2006, un PITC amb una aparent i profunda renovació, però que mantenia igualment les següents mancances:
- Planifica un escenari d'increment de mobilitat sense fer una anàlisi de les necessitats de mobilitat del país ni plantejar mesures per frenar-ne l’actual increment exorbitant.- No fa una avaluació dels impactes sobre els espais naturals i sobre la contaminació atmosfèrica i acústica; ignora els factors que provocaran un augment del consum de combustible i de l’emissió de gasos (l'augment de la motorització, l’aparició de cotxes més grans i de major consum, la urbanització i el tràfic induït per les noves infraestructures...).- Respon a la suposada demanda d'increment de mobilitat bàsicament amb infraestructures de mobilitat amb vehicle privat.- Només preveu l'increment d'infraestructures sense implementar mesures de gestió conjunta sobre la mobilitat (repartiment vehicle privat i transport col·lectiu).- Prioritza les actuacions i finançament de les infraestructures de mobilitat en vehicle privat.- Ignora les repercussions en el model territorial i energètic, i obvia les greus repercussions ambientals d'un model de mobilitat obsolet.
A més d’aquestes mancances de contingut, l’aprovació final presentava dèficits legals, com l’incompliment de la jerarquia establerta en la Llei 9/2003 de mobilitat o de la Ley 9/2006 sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi (coneguda com d’avaluació ambiental estratègica). Aquests fets motivaren la presentació d'un recurs de reposició contra la seva aprovació el mes d'agost per part de l’ADENC-EdC i la PTP. El recurs fou inadmès a tràmit pel Govern el mes d'octubre. Finalment, com a resposta a aquesta inadmissió l’ADENC-EdC i la PTP, amb la col·laboració de DEPANA, Ecologistes en Acció i Ecologistes de Catalunya, i el suport de dotze entitats més, hem interposat un contenciós administratiu contra l'aprovació del PITC el passat mes de desembre. Els fonaments jurídics del contenciós administratiu (vegeu document annex) posen en evidència que l'aprovació del PITC fou realitzada amb presses i amb un marcat to polític.
La revisió immediata del PITCEl conjunt d'entitats ambientalistes de Catalunya reclamem al Govern de la Generalitat i al conjunt de formacions polítiques que el procés de revisió sigui rigorós i que la nostra participació esdevingui activa. Tot i que el nou pacte de govern (document programàtic de l'Entesa Nacional pel Progrès, pàgines 32 a 35) estableix la revisió del PITC durant el 2007, el desplegament de la Llei de Mobilitat i l’aplicació de criteris com ara la disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la potenciació del transport públic (bus interurbà, ferrocarril de rodalies…), dubtem de l’interès real del Govern d’incorporar les variables ambientals i el consens amb les entitats ecologistes a aquest procés de reformulació, ara per ara aturat.
Considerem que el nou PITC ha de:-Complir els criteris de mobilitat establerts en la Llei 9/2003, de socialització i sostenibilitat del dret a la mobilitat (priorització del transport públic), i els objectius de les Directrius Nacionals de Mobilitat i amb l'obligació de redactar els diferents Plans Directors de Mobilitat de Catalunya.-Complir l'avaluació ambiental de plans i programes establerta en la Ley 9/2006.-Inserir-se en els criteris i instruments del programa de planificació territorial que el Govern de la Generalitat està desenvolupant.-Establir els objectius de repartiment modal en la mobilitat que prioritzin l'eficiència en el consum energètic i del sòl i el compromís ambiental amb l'escalfament global. -Analitzar les necessitats reals de mobilitat de les persones i de les mercaderies, definir els dèficits sobre les infraestructures existents abans de programar les necessitats d'inversió, fer aquesta programació atenent els principis de la Llei de Mobilitat, les limitacions d'emissions de gasos amb efecte hivernacle establertes en el Protocol de Kyoto, i la millora de la qualitat atmosfèrica i de la salut pública.-Prioritzar la xarxa ferroviària convencional i, on no sigui possible, el transport de viatgers per autobús, com a solucions per a les necessitats de mobilitat.-Establir els mecanismes de correcció sobre la fragmentació dels espais naturals.-Calendaritzar el conjunt d'actuacions que hauran de desplegar el PITC i en ordre de prelació: de gestió de la mobilitat sobre la xarxa existent, millora de les infraestructures de transport públic actuals, i construcció de noves infraestructures (priorització del transport públic). -Determinar els mecanismes de seguiment de la distribució de la mobilitat que permetin l'avaluació del desplegament del PITC Reclamem un veritable Pacte Nacional per les Infraestructures que doni resposta a les necessitats d'articular una xarxa de mobilitat pública i als reptes d'afrontar el compromís global amb el futur dels ecosistemes.Reclamem una política de govern que aposti per la rendibilitat social i ambiental de la inversió pública i que resituï les demandes dels agents econòmicsReclamem un nou escenari coherent que incorpori els vectors territorials i ambientals que defensem.
Associació Ara o Mai per la defensa del Territori
ANG - EdC, Associació de Naturalistes de Girona, ACVV, Associació Cerdanyola Via Verda, ADENC - EdC, Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura, Castellar Sostenible, CEPA – EdC, Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, DEFGOL, Grup de defensa del Garraf-Ordal, la Vall Baixa i delta del Llobregat, DEPANA, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ecologistes en Acció de Catalunya, El Fanal, grup cultural i ecologista del Moianès, EdC, Federació Ecologistes de Catalunya, GEPEC – EdC, Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp, IAEDEN – EdC, Institució Altempordanesa per la Defensa i l'Estudi de la Natura, Lliçà SOStenible, PTP, Associació per la Promoció del Transport Públic, Salvem l’Empordà – EdC i Salvem les Valls.
Torna enrera.

Més ocupació amb el tren?

2007-02-27T13:38:00.000-08:00

Estudio sobre futuros modelos de transporte
Empleos más seguros si se incrementa el uso del tren y del tranvía

Incremento neto de 208.000 puestos de trabajo y reducción del 24 por ciento en las emisiones de dióxido de carbono causadas por el transporte serían los resultados en Alemania, en el año 2010, si se incrementa al doble la utilización del ferrocarril para alcanzar los 1.700 km de recorrido ferroviario por persona y año. Estos son los resultados de la simulación realizada por las entidades alemanas EcoInstituto (Öko-Institut) de Friburgo y Verkehrsclub Deutschland.
Las necesidades de material rodante ferroviario, según la simulación, en el modelo de movilidad sostenible, crecen más del 50 por ciento en trenes y el 20 por ciento en tranvías. También crece la demanda de autobuses urbanos en un 60 por ciento. La mejora de la eficiencia genera que los costes del transporte motorizado sean menores que en la actualidad, a pesar de considerar un aumento significativo del precio de los carburantes. El modelo de transporte sostenible crea 338.000 nuevos puestos de trabajo y elimina 130.000, creando por tanto 208.000 nuevos empleos (aproximadamente el 0,5 por ciento de la población activa).
Los nuevos puestos de trabajo, en relación a los que se pierden, están mejor repartidos geográficamente, más vinculados al territorio y menos expuestos a la competencia internacional. Las mismas necesidades de movilidad se cubren con menor gasto económico y con menos impacto ambiental.
Los supuestos del estudio, realizado para Alemania en el horizonte del año 2010, son aumentar al doble los viajes en tren y los trayectos realizados en bicicleta (1.700 km en tren y 625 km en bicicleta por persona y año), reducir el uso del coche hasta situarlo en el 42 por ciento de la distancia total recorrida, y utilizar automóviles más ligeros, pequeños y eficientes, con un consumo de 3 litros de combustible por cada 100 km.
El estudio compara el mismo escenario visto a través de dos modelos de transporte. El escenario está basado en los datos ofrecidos por la investigación y prospectiva del organismo estatal Deutsche Institut fur Wirtschaftsforschung. Los modelos de transporte comparados se refieren, por un lado, a la continuación del modelo vigente en la actualidad y, por otro, al comienzo de un proceso ideal hacia el modelo de movilidad sostenible. El escenario responde al número de actividades realizadas diariamente por cada persona, donde se mantiene e incluso se incrementa la movilidad, porque la accesibilidad y la oferta de infraestructuras y modos de transporte en el entorno inmediato mejora. El número de desplazamientos y trayectos recorridos en los dos supuestos es el mismo. La movilidad de las personas no se restringe en el modelo sostenible, y el análisis se refiere en exclusividad al transporte de viajeros, sin considerar el transporte de mercancías.
En el escenario dominado por la continuidad del modelo de transporte vigente la distribución modal apenas cambia. Crece aún más el uso del automóvil privado, a costa de los desplazamientos a pie y en transporte público colectivo. En este caso, el transporte motorizado crecerá un 35 por ciento, con una distribución de los incrementos repartida según las cifras de 35 por ciento el coche privado, 31 por ciento el autobús, 32 por ciento el tren y tranvía y 45 por ciento el avión. En el escenario dominado por el modelo ideal sostenible, aumenta el transporte público, el uso de la bicicleta y la marcha a pie, y retrocede el automóvil. El uso del automóvil se reduce en un 10 por ciento, aunque continúa siendo el transporte más utilizado, con el 42 por ciento de los viajes.

(Más información en el número 416 de VIA LIBRE)torna enrera»

Què, còm i perquè.

2007-02-25T10:43:00.000-08:00

ILP: Iniciativa Legislativa Popular.
La llei aprovada al Parlament de Catalunya preveu la presentació de propostes legislatives amb el suport i per iniciativa dels ciutadans.
Es necessari comptar amb les signatures verificades de 50.000 ciutadans de la UE, amb residència a Catalunya, inclosos els majors de 16 anys.
La recollida de les les adhesions s’ha de fer dins un termini de 120 dies.
La proposta ha d’incloure el redactat de la llei que es proposa, acompanyada d’una exposició de motius.
També s’ha de redactar una memòria explicativa de la proposta.
Es prevista una aportació econòmica per les despeses justificades.
La presentació d’una ILP no implica la presa en consideració de la proposta al Parlament, hi ha antecedents positius i negatius.
Per què: aporta difusió i coneixement d’una proposta viable, amb el debat i l'esforç de concreció que suposa, dins el context del tractament coherent del canvi climàtic, una emergència de conseqüències transversals a tot el sistema actual de viure i de produir riquesa. La mobilitat sostenible i eficient és una qüestió pendent que sembla que es complica també dia a dia. També podria resultar aprovada del tot o en part.

Formarà part d’un projecte més ampli que inclou també la generació d’un cluster empresarial, tecnològic i social per activar sinergies per una nova oportunitat pel sistema ferroviari,però diferent del que existeix entera i exclusivament focalitzat amb el TGV.
torna enrera»

MEMÒRIA (proposta)

2007-02-25T10:14:00.000-08:00

Introducció

Donar prioritat al transport ferroviari, disposar d’una xarxa moderna i adaptada a les necessitats, serà un element clau de l’adaptació al canvi climàtic i les seves exigències. És també una oportunitat de millorar l’eficiència amb l’objectiu de mobilitat sostenible, segura i realment més confortable des del punt de vista personal i territorial.
Transport i mobilitat es consideren indicadors de prosperitat i per això convé que les inversions s’actualitzin. Pels ciutadans i les empreses són un servei bàsic que molt sovint resulta poc eficient i això obliga a demanda contínua de millores. Una part important de la despesa pública es destina a creació i manteniment d’infraestructures de transport, també una part destacada de la disponibilitat de temps, energia i diners dels ciutadans és consumeix en mobilitat; malgrat això l’evolució actual i les expectatives no semblen optimistes. Hi ha indicadors de que és necessari un plantejament substancialment nou per revisar profundament el model actual.
En aquesta situació irromp el reconeixement oficial del canvi climàtic, que gradualment es configura com el gran repte de les properes generacions. Després d’aquesta etapa de creixement econòmic és previsible un període d’incerteses en el terreny de l’activitat econòmica, amb tota probabilitat les consequències del canvi climàtic poden ser un factor desencadenant del canvi de cicle. La majoria dels procediments i hàbits de la societat benestant es veuen abocats a un procés de revisió i a modificar les prioritats per millorar la eficiència energètica. Ha de ser una ocasió per superar les mancances i redreçar els desequilibris de la mobilitat actual. Seria irresponsable que en aquest sector no es produïssin els canvis estratègics necessaris, és una pèrdua de temps que no es comencin a planificar i programar amb l’antelació necessària.
Necessitem una mirada nova sobre les possibilitats del ferrocarril, alliberada de l’espès teixit dels interessos sectorials que condicionen de molt a prop les polítiques del transport. És ineludible la necessitat de planificació amb rigor i visió de futur, responent de manera coherent i efectiva a les tendències de les dades actuals d’increments d’emissions i reducció de recursos. Caldrà un esforç de recerca tecnològica que correspongui a les noves demandes i possibilitats. Els agents econòmics i empresarials han d’apostar per un sector que s’ha d’activar per satisfer un nou mercat de materials i infrastructures de mobilitat de necessitats emergents. Resulta imprescindible al paper protagonista dels ciutadans, autèntics generadors del nou mercat de mobilitat en tren, dipositaris originals de la decisió política i responsables del futur que ens anem construint i de la viabilitat i benestar del país on han de viure els nostres fills.

1. LA DEMANDA DE MOBILITAT
Ha experimentat un fort increment que la majoria d’analistes estableixen com un indicador de prosperitat i benestar. El discurs econòmic dominant identifica comerç mundial i mobilitat personal amb progrés econòmic, però hi ha desequilibris i febleses del sistema que contradiuen aquest axioma.

2. TRANSPORT PERSONAL

Una part important del nostre temps transcorre en els trajectes quotidians i ocasionals. Ens desplacem a distàncies considerables i molt sovint. Una part majoritària dels trajectes son reiteratius: per anar a la feina, a estudiar, a veure la família o els amics i a altres destinacions més o menys habituals.

3. MERCADERIES I LOGÍSTICA

Diversificar els productes sense importar quin sigui el seu origen geogràfic i escurçar les distàncies semblen procediments segurs per incrementar els ingressos, si més no per concentrar-los. Però també han posat de manifest les dificultats derivades dels desequilibris pròpiament del mercat com ara els grans desnivells interns dels mercats i els importants sacrificis territorials, molèsties veïnals, danys ambientals permanents o accidentals, incloses crisis ecològiques com la del ‘Prestige’.

4. CONGESTIÓ

A les hores punta els carrers de les ciutats i els accessos viaris les àrees metropolitanes no poden absorbir la concentració de la demanda i s’originen congestions que signifiquen pèrdues sensibles de productivitat de les empreses i deterioren el benestar de tots els seus usuaris. Lamentablement la gestió pública ha negligit ostensiblement en la millora del ferrocarril com a alternativa de descongestió i de manera injustificable els passatgers també s’han d’associar a una situació semblant exclusivament per mancances de recursos per actualització i manteniment.

5. SINISTRALITAT

La primera causa de mortalitat en determinades franges d’edat és la derivada de la mobilitat personal per causa dels accidents de circulació de vehicles motoritzats. La sinistralitat a les carreteres és una moderna epidèmia i un sacrifici personal i familiar inadmisible; tan sols suportat política i socialment per l’avaluació errònia dels efectes econòmics de la preponderància del transport per carretera, en part com a conseqüència de la pressió mediàtica dels lobbies d’obra pública i del sector d’automoció.

6. EXTERNALITATS
Tan la congestió com la sinistralitat son costos ocasionats pels modes de transport per carretera que no es comptabilitzen habitualment com a despesa vinculada, ignorant que sense tenir present la causa és molt difícil, si no impossible, identificar correctament la solució. Són dos costos indissociables que s’externalitzen de la mateixa manera que el soroll, l’emissió de gasos contaminants d’efecte hivernacle, la fractura territorial i els altres impactes a l’entorn natural.

7. EVOLUCIÓ EMISSIONS
El sector de transport és el que té més dificultats per adaptar-se als compromisos del Protocol de Kyoto, que ens obliguen a la reducció de les emissions de gasos de compostos carbònics. Lamentablement les emissions del transport evolucionen a l’alça i per ara fan inútils els resultats positius i els esforços d’altres sectors d’activitat.

8. ATRIBUTS REPRESENTACIÓ AUTOMÓVIL
L’atribució simbòlica del cotxe com a indicatiu de benestar i de nivell social , només en part derivada de la seva estricte funcionalitat, comporta un reforçament que distorsiona les seves capacitats i tendeix a dissimular els seus inconvenients. No es tracta de renunciar al seu ús en allò pel que resulti imprescindible i efectivament avantatjós, però és necessari refutar la paranoia social i publicitària que li confereix construccions paradigmàtiques del model de creixement insostenible.

9. CANVIS A L’EXIGÈNCIA DE PRESENCIALITAT LABORAL
Tanmateix els analistes de la societat del coneixement, des del punt de vista ocupacional, detecten una evolució de la rigidesa de la producció industrial, amb importants canvis en les exigències de mobilitat, amb una flexibilitat de la presencialitat en activitats econòmiques noves. Les noves realitats laborals i professionals subtitueixen el consum de producte mitjà de transport propi pel servei eficient, confortable i segur de mobilitat.

10. COMPARTIR O COMPETIR
L’espai públic es converteix cada dia més en un bé escàs, que es constitueixi com a àmbit relacional és possible quan dins del ferrocarril els usuaris disposen de possibilitats de confort personal, que fa possible la relaxació, la lectura i també la conversa amb desconeguts o habituals del trajecte. El vehicle particular és un habitacle més reduït que restringeix l’espai físic i el moviment, afectant igualment la interacció dels seus ocupants en bona mesura. Els usuaris dels altres vehicles es perceben com a competidors i potencialment perillosos per la pròpia seguretat. L’espai de l’usuari del ferrocarril permet de compartir, en canvi l’ús del vehicle particular predisposa a competir.

11. LEGISLACIÓ RELATIVA

Llei 1/2006 de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/participacio/tancats/iniciativa_legislativa.jsp
Llei 9/2004 de 13 de Juny, de la mobilitat.http://www.parlament-cat.net/activitat/llei/9_2003.doc
Llei 4/2006, ferroviària: http://www.parlament-cat.net/activitat/llei/4_2006.doc
Llei 19/2001, de 31 de desembre, de creació de l’ens Infraestructurs Ferroviàries de Catalunya: http://www.parlament-cat.net/activitat/llei/19_2001.doc

12. AVANTAGES COMPETITIUS
La dependència energètica de Catalunya és una de les febleses més importants de la nostra economia, és justament el sector del transport per carretera que accentua aquest desequilibri. En un context global inestable i amb un futur ple d’incerteses és una irresponsabilitat dels nostres dirigents la reincidència en els projectes i la planificació causant d’aquesta situació. Si preferim una xarxa de ferrocarril operativa, actualitzada, adaptada segons la funcionalitat a què va destinada, apostant per la investigació i millora aportant de manera preferent la part més important de la despesa destinada a la millora de la competitivitat i el benestar de tota la població, present i futura..torna enrera»

Exposició de motius

2007-02-25T09:40:00.000-08:00

Projecte.
INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR
PROPOSTA DE LLEI
DE LA PRIORITAT DEL FERROCARRIL PER CONTRARESTAR EL CANVI CLIMATIC.

Exposició de motius
La Unió Europea i els seus Estats integrants estan vinculats legalment a les obligacions derivades del Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Aquests compromís estableix una reducció l’any 2012 de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 8% en relació a les emissions de l’any 1990 per la majoria dels països integrants de la Unió, entre els que es troba Espanya.

Les dades disponibles indiquen la dificultat per assolir els objectius del Protocol, fins al punt de que el que hauria d’haver estat un moment d’inflexió en el creixement de les emissions és fins avui una clara i preocupant demostració de la insuficiència de les polítiques relatives, especialment pel que fa a mobilitat e transport de persones i de les mercaderies. El sector del transport ha incrementat el consum energètic i les emissions en un 40% des de l’inici del període de compromís del Protocol (1990).

A l’Europa Occidental el sector del transport s’ha convertit en el segon consumidor d’energia, amb el trenta per cent del consum total, el primer en increment relatiu dins el termini del compromís de Kyoto i per tan constitueix una font important de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la primera causa de la dificultat per assolir els objectius.

La dependència d'energia importada i els increments de preus constitueixen un preocupant interrogant pel nostre benestar. La sinistralitat a les carreteres, els costos d'ocupació d'espai a les ciutats i els impactes territorials de les autovies i carreteres, progresivament insuficients, per tots aqests motius i d'altres, cal un pla de xoc per una mobilitat sostenible.

Les opcions alternatives han de tenir present de manera conjunta els factors relatius al canvi climàtic, la ocupació i la generació de riquesa, la mobilitat eficient, segura, còmode i econòmica, els factors ambientals a les ciutats i els territoris. Per això es fa necessari un pla de reconversió de tota la inversió pública en infraestructures cap al mode de mobilitat que té com a eix principal el ferrocarril, en diverses funcionalitats i modalitats tècniques, complementat amb els altres sistemes de transport públic.

Calen mesures legals per tal de respondre al repte de dimensions històriques que significa el canvi climàtic, i un primer pas pot ser modificar els objectius i les disposicions legals de la Llei 9/2003 de la mobilitat i la Llei 4/2006 ferroviària, que han d’incorporar la millor disponibilitat tècnica possible en els aprofitaments energètics sostenibles per assolir l’autosuficiència de les línies ferroviàries. En consequència es planteja la necessitat de revisar la planificació de les comunicacions i les actuacions territorials.torna enrera»

LLEI / Prioritat del tren i canvi climàtic.(esborrany)

2007-02-25T09:36:00.000-08:00

LLEI / Prioritat del tren i canvi climàtic.(esborrany)
Article 1
La mobilitat de les persones i les mercaderies és un dels fonaments del benestar social i del progrés econòmic i ha de ser garantida per les polítiques legislatives i econòmiques de tal manera que resulti concordant amb els objectius ambientals de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest objectius inclouen:
A) Obtenir la màxima eficiència energètica possible en el transport de mercaderies i persones.
B) Millorar la seguretat i fiabilitat de les opcions de mobilitat disponibles, potenciant aquelles que facin possible aquests objectius.
C) Assegurar a tots els ciutadans l’accés a les modalitats de transport més sostenibles ambientalment, d’acord amb les millors tècniques disponibles.
D) Destinar les inversions de manera prioritària a la projecció i desenvolupament d’una xarxa de transport ferroviari que doni servei a la mobilitat de persones i mercaderies a tot el territori.
E) Incentivar la reconversió dels sectors d’activitat econòmica, industrial i d’obra pública, vinculats a la indústria de l’automoció, cap a aquesta transformació per tal que en resulti un procés econòmicament rendible i socialment eficient.
F) La investigació, el desenvolupament tecnològic, les inversions i l’esforç empresarial que reclama i possibilita aquesta reconversió ha de tenir un efecte positiu en el conjunt de l’activitat econòmica, situant la nostra activitat industrial, tecnològica i docent en posicions d’avantatge competitiu en el marc econòmic global.

Article 2
La Generalitat de Catalunya es compromet en totes les àrees de planificació econòmica i territorial a aplicar els principis d’aquesta llei amb els objectius de l’article 1. Amb aquesta finalitat s’estableixen línies transversals d’actuació i coordinació que interessen diversos Departaments i les seves línies de programació. De manera específica s’hi impliquen els Departaments d’Innovació, Universitats i Empresa, Economia i Finances, Política Territorial i Obres públiques i Medi Ambient i Habitatge.

Article 3
Una revisió del Pla d’Infraestructures serà presentada de manera urgent al Parlament per tal de determinar una planificació d’acord amb els criteris d’aquesta Llei . Totes les inversions projectades o en curs d’execució han de ser reorientades tan com sigui possible raonablement d’acord amb els criteris d’aquesta.

Article 4
La Llei de la Mobilitat serà revisada en conseqüència amb aquests mateixos principis, habilitant les orientacions legals i reglamentàries de la nova política de mobilitat sostenible i els objectius programàtics en un calendari d’acompliment i amb mecanismes adients de seguiment.

Article 5
S’establiran incentius a la investigació científica i tecnològica en els sectors empresarials i a l’àmbit universitari per tal de millorar i obtenir els prototips més adaptables i diversificats en funció de les necessitats específiques per situar en la posició més eficient l’aplicació de la llei.

Article 6
S’establiran mecanismes compensatoris que reverteixin els recursos fiscals i financers destinats a les infraestructures de manera coherent i coincidint amb els objectius de l’article 1. La repercussió creixent dels costos ambientals externalitzats en el transport de mercaderies i de passatgers per carretera es contraposaran amb els nous serveis de mobilitat, intermodalitat, abonaments i incentius que facin atractiu el canvi pels usuaris de tots els tipus.

Article 7
Les noves línies ferroviàries han d’incloure en el seu projecte l’aprofitament de les energies renovables que resulti més adient a la ocupació de territori que requereixen, d’acord amb les fonts disponibles i amb l’objectiu de resultar energèticament autosuficients. Es preveuen aerogeneradors, aprofitaments fotovoltaics i de biomassa d’origen forestal o agrícola conjuntament amb altres fonts compatibles amb els recorreguts i les seves característiques geogràfiques o paisatgístiques.

Article 8
Totes els noves inversions han de ser adaptades per evitar la discriminació de les persones amb discapacitat amb l’objectiu d’aconseguir l’accessibilitat plena de tots els serveis, combois i estacions.
Un pla addicional ha de programar l’adaptació a aquest criteri dels serveis ferroviaris ja existents en el moment de l’aprovació d’aquesta llei.

Article 9
De manera similar s’afavorirà l’ús combinat del tren i la bicicleta com a alternativa vàlida per una mobilitat sostenible condicionant de manera adequada i segura accessos i espais adients al seu transport i ús als combois, les estacions i les seves rodalies.

Article 10
S'establiran programes per facilitar els nous hàbits de mobilitat amb incentius per totes les entitats i empreses generadores de mobilitat que s'impliquin en afavorir l'assoliment dels propòsits de la llei.

Disposició Addicional
La comptabilitat de costos de les diverses modalitats de transport i mobilitat ha d’incorporar les despeses derivades i indirectes relacionades amb el seu funcionament, concretament en els àmbits de la sinistralitat i els costos sanitaris ocasionats, la contaminació ambiental, la repercussió en el canvi climàtic, l’ocupació territorial i de l’espai urbà.
Amb la internalització d’aquestes despeses resultarà eficient la comparativa de la competitivitat entre les diverses opcions. La planificació territorial i de les obres públiques ha de ser coherents amb els resultats d’aquests càlculs, així com també la política fiscal i la de les inversions públiques.
En qualsevol cas s’evitarà penalitzar els consumidors i usuaris, sigui quina sigui la seva opció, donant prioritat a l’oferiment de les opcions de mobilitat derivades de l’aplicació d’aquesta llei i assegurant a tots els sectors socials i econòmics les opcions de mobilitat més eficients i sostenibles.

Disposició Transitòria
Les Generalitat de Catalunya establirà programes d'acompanyament i ajut tècnic per afavorir la reconversió dels sectors d'activitat econòmica en el sector de l’automòbil i el transport en els àmbits productius generats com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta llei.

.torna enrera»