...

Ben al contrari del que demostren els fets.

Tecnologia segura?

El degoteig d’accidents, entre els que aquest al Japó marca un punt àlgid, desmenteix la fiabilitat d’aquestes centrals. A Japó tot fa pensar que centenars de milers de persones es veurien forçades a abandonar les seves cases a les regions properes a Fukushima i els increments d’isotops radioactius viatjaran ben lluny i molt de temps; pel que fa als efectes sobre la salut son insidiosos i majoritàriament apareixen passat temps i de manera aleatòria entre la població afectada, el que és una excusa perfecte per generar confusió de dades.

Vint anys després les morts ocasionades per la radioactivitat de Txernòbil oscil·len entre dues dotzenes de persones i vuitanta mil, depenent de la independència dels informes que en parlen.

Els efectes de les radiacions perjudiquen de manera desigual, afegits a altres elements ambientals i genètics personals. Però tots els experts reconeixen la causalitat sobre tumoracions i càncers, problemes de tiroides, neurològics, immunitaris i cutanis i malformacions genètiques que s’han incrementat des de fa anys, malgrat les millores sanitàries generals.

Quina responsabilitat tindria la contaminació radioactiva com la de Txernòbil sobre aquestes pandèmies a la major part d'Europa?. És discutible pel que fa al repartiment i la proporcionalitat amb altres causes com la ingesta de restes d’ agroquímics alimentaris i com a resultant de contaminants i tòxics industrials escampats al medi. Coincideixen en efectes acumulatius i no immediats i en l’abandonament general del principi de precaució pel que fa a evitar danys a tercers. Aquesta incertesa, el risc quotidianitzat i incontrolable, i no pas la seguretat qualifiquen les centrals atòmiques.

Energia neta?

De sempre hi ha questions pendens sobre la tecnologia atòmica i problemes encara no resolts, a més de la seguretat, com els dels residus, els costos de desmuntatge i la descontaminació de les centrals, l'aprovisionament d'urani i altres materials, els incidents, accidents i riscos habituals al seu funcionament, que impliquen petites o grans fuites radioactives que acaben a l’aigua, a l’atmosfera, als camps del voltant o s’envolen a l’atmosfera i persisteixen molts anys fins a ser incorporats a les cadenes tròfiques i finalment als teixits mes sensibles.

A la majoria de casos els residus del combustible es mantenen submergits en piscines tot esperant la construcció de confinament segur i permanent. És possible que encara es practiqui la manera salvatge de llançament a profunditats marines lluny de les aigües territorials sobiranes o els dipòsits incontrolats a regions africanes pobres. La perillositat d’alguns components es manté centenars d'anys, (24000 anys de radioactivitat escampa una varietat de plutoni). Deixar aquest llegat a les civilitzacions o formes de vida futures es pot dir qualsevol cosa, però en cap cas que sigui resultat d’una energia neta!.

Comparativament barata?

Alguns recordem Lemòniz i us preguntareu què se’n va fer d’aquella icona antinuclear. Era pràcticament acabada la primera fase i el govern va paralitza r la posada en marxa gràcies a l’oposició popular, i dels radicals d’eta, i a canvi d’ indemnitzar Iberdrola i Iberdureo pels seus negocis insensats. Aqueslla operació fallida es calcula que ens ha costat un bilió de les antigues pesetes que seguim pagant trenta anys despreś. A aquella factura s’hi ha d’afegir la de la moratòria nuclear que els socialistes varen fer extensiva a tots els projectes pendents i també amb pagaments indemnitzatoris a favor de les grans empreses elèctriques.

Si una altra inversió no resulta rendible, per causa de la inseguretat impícita i la impossibilitat d’evitar potencials danys a la població, és impensable que els ministeris i els governs acordin retribuir els inversors amb les quotes i cànons que ens cobren a les factures del consum elèctric.

Igualment la recerca, la construcció, el manteniment, la seguretat pública i les compensacions a les poblacions veïnes dels cementiris nuclears son externalitats que no s’imputen com hauria de ser als comptes de resultats de l’indústria nuclear.

Els danys a la població, al territori a l’economia en els casos de Txernòbil o ara a Fukushima es poden carregar, com faria qualsevol altra responsable de danys a tercers, a la comptabilitat de l’energia nuclear?.

Amb aquests oblits i mentides, entre d'altres, es pretén que la producció de les centrals nuclears és comparativament barata. Es tracta dell cas més paradigmàtic que es pot trobar d’externalització fraudulenta i immoral de costos ambientals i socials. Ens pixen a la boca i hem de mirar si plou...

Els principis de precaució i la seguretat de la població i de les generacions presents o futures no es tenen en compte pels interessos i la voracitat capitalista i les importants i concentrades xifres de negoci que mou aquesta indústria, potent per doblegar els polítics i crear un discurs de falsedats i ocultacions a la opiniió pública.

La llum del sol.

El sol com a font primordial d’energia és a l’origen de totes les formes primàries i secundàries d’energia de que disposem. Provenen de l’energia solar de manera directe o indirecte la hidràulica: fruit dels cicle atmosfèric de l’aigua que comença amb l’evaporació dels oceans i la evapotranspiració de la biomassa, circula amb les pluges que nodreixen els rius; la eòlica que es neix per l’escalf de les masses d’aire i els efectes Coriolis de la rotació terrestre; la biomassa resultant del creixement vegetal per la fotosíntesi també amb energia solar; en la forma geològica dels hidrocarburs té el mateix origen en un passat de milions d’anys enrere, a base de sedimentació, fermentació i pressió de la biomassa prehistòrica; l’aprofitament geotèrmic de d’inèrcia tèrmica o de l’escalf del nucli terrestre quan era part del mateix sol que ens marca el dia i la nit. Està clar que la transformació de les radiacions tèrmiques o fotoelèctriques dels raigs del dia són energia solar directe. Res més que això la industria nuclear intenta reproduir la combustió en cadena de neutrons que es produeix al nucli del sol.

Com és que, si el sol en ofereix energia en magnituds literalment inesgotables a escala humana, ens volen fer creure que l’aprofitament en les formes més netes, descentralitzades i sostenibles no és rendible?.

El problema (resposta a...)

Fer possible la captació directe i senzilla de l’energia, insisteixo sempre provinent del sol en darrer terme, equival a fracturar la dependència, el monopoli, el risc de fallida, amb el que juguen els grans poders econòmics que dominen les nostres vides i hisendes.

Mantenir la ficció de la necessitat d’energia nuclear és forçar una dependència altament concentrada i monopolística.

Si les fons energètiques poden ser descentralitzades, a l’abast, disperses i tan properes al consum com l’energia eòlica i la solar fotovoltàica, solar tèrmica, geotèrmica... que funcionen a escala domèstica i comunitària, tard o d’hora esdevindran democràtiques i autogestionàries i això seria el principi de la fi d’un negoci que el capitalisme no vol perdre mentre pugui evitar-ho. I mentre els consumits ho tolerem mansament.

La ficció de la dependència de l’electricitat atòmica s’acaba si desfem el triple engany que la nuclear és barata, neta i segura i si visualitzem i creiem que la insubmissió i la revolta popular és possible en una societat consumista, complexa i acomplexada.

Això si, ara que la supervivència de la crisi ens ho exigeix, això ha de canviar.

Carles Santaeulària i Serra

+Info