12/05/2011

Estatus ANEGx

. proposta
torna enrera



Estatuts


Agrupació 
Naturalista 
i 
Ecologista
 de la 
Garrotxa







Capítol I. LA DENOMINACIÓ, ELS FINS I EL DOMICILI



Article 1
Amb la denominació AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA es constitueix l’associació, que, a l’empara de l’article 22 de la Constitució, regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997 de 18 de Juny d’associacions (DOGC 2423, d’1 de juliol) i els seus estatuts.

Article 2
Els fins de l’associació son:
  1. Estudiar, protegir i divulgar la riquesa natural.
  2. 2. Intercanviar coneixements amb altres grups, persones i entitats  que treballin en qualsevol ciència relacionada amb la natura.
  3. Realitzar activitats d’educació ambiental.
  4. Col·laborar amb entitats que tinguin per objecte la solidaritat humana, base de concòrdia i pau al món.
En queda exclòs tot ànim de lucre.


Article 3
1. El domicili és al Mas Les Mates de la ciutat d’Olot, La Garrotxa.
2. El domicili assenyala l’àmbit principal d’activitat de l’entitat, si bé qualsevol altra referència geogràfica resultarà igualment significativa de l’àmbit territorial,


Capítol II. ELS SOCIS, ELS SEUS DRETS I OBLIGACIONS

Article 4
  1. Poden formar part de l’associació totes les persones que estiguin interessades en les finalitats d’aquests estatuts. Han de presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva, la qual prendrà  una ecisió sobre això en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a l’assemblea general més immediata.
  2. Els socis menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot a les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la junta directiva.

Article 5
Són drets de cada integrant de l’associació:
  1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.
  2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació per exercir els càrrecs directius.
  3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.
  4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació d’acord amb les normes legals i estatutàries.
  5. Exposar a l’Assemblea i a la junta directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
  6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la junta directiva o dels mandataris de l’associació.
  7. Esser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.
  8. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.
  9. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició
  10. Formar part dels grups de treball.
  11. Posseir un exemplar dels estatuts.
  12. Consultar els llibres de l’associació.


Article 6
Són deures dels membres de l’associació:
  1. Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.
  2. Contribuir al sosteniment de les despeses de l’associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests.
  3. Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
  4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

Article 7
 Són causes de baixa a l’associació:
  1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar la decissió a la junta directiva.
  2. No satisfer les quotes fixades.
  3. No complir les obligacions estatutàries.


Capítol III . L’ASSEMBLEA GENERAL

Article 8
  1. L’assemblea General és l’òrgan sobirà de l’agrupació, els seus socis en formen part per dret propi i irrenunciable.
  2. Els socis, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen de comú acord els assumptes que son competència de l’assemblea.
  3. Tots els socis queden subjectes als acords de l’assemblea general, inclosos els que no hi siguin presents.

Article 9
L’assemblea general té les facultats següents:
  1. Modificar els estatuts.
  2. Elegir i revocar els integrants de la junta directiva i avaluar la seva activitat.
  3. Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anual, i també adoptar els acords relatius a la determinació de les quotes o aportacions dels socis i la manera de fer-les efectives i aprovar o no la gestió feta per la junta.
  4. Acordar la dissolució de l’agrupació.
  5. Incorporar-se o vincular-se a altres associacions o separar-se’n.
  6. Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
  7. Aprovar el reglament de règim interior.
  8. Acordar la baixa o separació definitiva, amb expedient informatiu previ, dels associats.
  9. Conèixer les sol·licituds `presentades per ser soci o sòcia, i també les altes i les baixes dels socis i sòcies per una raó distinta de la separació definitiva.
  10. Resoldre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altra òrgan de l’agrupació. La relació de les facultats que es fa en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les facultats de l’assemblea general.

Article 10
  1. L’assemblea general es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop a l’any, dins dels primers sis mesos de l’any.
  2. L’òrgan de govern pot convocar l’assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer sempre que ho sol·licita un nombre de socis no inferior al deu per cent, en aquest cas, l’assemblea ha de tenir lloc dins del termini de trenta dies a comptar des de la sol·licitud.



Article 11
  1. L’assemblea és convocada per la junta directiva mitjançant una convocatòria que ha de contenir com a mínim l’ordre del dia de temes a tractar, el lloc, la data i l’hora de la reunió.
  2. La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment a l’adreça electrònica dels socis que consti al directori actualitzat que ha de tenir l’associació i també amb una nota informativa a través dels mitjans de comunicació locals.
  3. Les reunions de l’assemblea general han de ser organitzades pels integrants de la junta, amb la seva presidència i amb les tasques de secretaria convenients.
  4. El secretari prendrà i redactarà acta de cada reunió, amb un extracta de les deliberacions i el text dels acords adoptats amb la llista dels assistents. Al començament de cada reunió es llegirà l’acta de la sessió anterior a fi de que s’aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, aquesta acta i qualsevol altra documentació relativa ha d’estar a disposició dels socis al local social o a les adreces virtuals de la mateixa.

Article 12
1.       L’assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.
2.  Un mínim no superior al 10% dels associats pot sol·licitar a l’òrgan de    govern la inclusió en l’ordre del dia d’un o més assumptes per tractar i, si ja s’ha convocat l’assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió d’aquella. La sol·licitud també e pot fer directament a l’assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l’ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.  

Article 13
1.      En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació.
2.      Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.
3.      Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels estatuts, la dissolució de l’associació, la constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts dels assistents. En qualsevol cas, l’elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria relativa dels socis presents o representats.
4.      Les candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i dels seus domicilis certificada pel secretari amb el vist i plau del president.


Capítol IV . LA JUNTA DIRECTIVA

Article 14
1.      Regeix, administra i representa l’agrupació la junta directiva, que componen el president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i els vocals. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents, però actuen de forma col·legiada i s’anomenen també nucli de socis escollits per l’assemblea general.
2.      L’elecció del membres de la Junta Directiva, que han de ser associats, es fa per votació a l’Assemblea General. Les persones escollides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec.

Article 15
  1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període d’un any, sense perjudici de que puguin ser reelegits.
  2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:
a)      Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el que n’exposin els motius.
b)     Malaltia que incapaciti per exercir el càrrec.
c)     Baixa com a membre de l’associació.
d)     Sanció per falta comesa en l’exercici del càrrec, imposada d’acord amb el que estableix l’article 13.3 dels estatuts.
  1. Les vacants que es produeixin a la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant un membre de l’associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.
  2. L’exercici dels càrrecs de la Junta Directiva és gratuït.

Article 16

  1. La Junta Directiva té les facultats següents:
  2. Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que conegui la llei; així mateix complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.
  3. Prendre els acords que calgui en relació a la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.
  4. Proposar a l’Assemblea la defensa dels interessos de l’associació.
  5. Proposar a l’Assemblea l’establiment de les quotes que els membres de l’associació han de satisfer.
  6. Convocar les assemblees generals i controlar que s’acompleixin els acords que s’hi adoptin.
  7. Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General, perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.
  8. Contractar els empleats que l’associació pugui tenir.
  9. Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se per que els serveis funcionin amb normalitat.
  10. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l’associació i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.
  11. Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’hauran d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
  12. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir subvencions i altres ajuts i l’ús de locals, edificis o finques que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana amb l’accent de les finalitats i objectius de l’associació.
  13. Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvi a qualsevol establiment de crèdit i estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determini a l’article .
  14. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l’Assemblea General.
  15. Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.


Article 17
  1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president o per la persona o persones que el substitueixin, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, i que en cap cas no pot ser inferior a un mes.
  2. S’ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president o bé si ho sol·licita una tercera part dels membres que la componen.

Article 18
  1. La junta directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i si hi ha quòrum de la meitat mes un.
  2. Els membres de la junta directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència del president o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
  3. La junta directiva pren els acords per majoria simple dels vots dels assistents; si bé es prefereix més encara el consens entre tots els presents una vegada s’ha debatut i perfilat la decisió per tal que s’hi avinguin.

Article 19
1.      La junta directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços dels seus membres.
2.      També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confií amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

Article 20
Els acords de la junta directiva s’han de fer constar al llibre de les actes i han de ser signats pel secretari i el president. En començar cada reunió de la junta directiva s’ha de llegir l’acta de la sessió anterior perque s’aprobi o es rectifiqui, si és procedent.


Capítol V .
El President i el Vicepresident de l’associació

Article 21
1. L’associació confia les responsabilitats i els càrrecs de manera col·legiada al nucli de socis que siguin escollits per l’assemblea general, que s’anomena també junta directiva, amb aquests objectius i característiques:
a)    Les disponibilitats individuals de temps i energies sumades de manera cooperativa garanteixen un exercici més eficient de les responsabilitats.
b)    La diversitat de coneixements i punts de vista milloren la capacitat , la integració i la pertinença dels socis.
c)     Les tasques que han de ser assumides de manera individualitzada ho seran  rotatorialment  i de forma consensuada.
d)    El vot de qualitat es substitueix per l’acord consensuat que ha de tenir prioritat sempre que sigui possible.
e)    Les tasques de portaveu i de representació institucional es designen d’acord amb els coneixement del tema o activitat i respectant també el consens.
f)      Els membres col·legials de la presidència i la vicepresidència conserven aquesta denominació a efectes legals i es comprometen a buscar els acords i consens que faciliten la implicació i participació dels socis.
2. Per tal d’assolir el funcionament que estableix la legislació adoptem formalment  l’aparença nominal dels càrrecs habituals amb caràcter rotatori i semestral, successivament entre cadascun dels integrants de la direcció col·legiada.

Capítol 6

El/la tresorer/a i el/la secretari/ària


Article 22

El/la tresorer/a té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Ha de portar un llibre de caixa. Ha de signar els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Ha de pagar les factures que aprovi la Junta Directiva, les quals ha de visar prèviament el president. Ha d’ingressar el que sobri en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi.

Article 23
El/la secretari/ària ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar i signar les actes de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de associats.

Capítol 7

Les comissions o grups de treball


Article 24
La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l’han de plantejar els membres de l’associació que vulguin formar-lo, que n’han d’assabentar la Junta Directiva i han d’explicar les activitats que s’han proposat dur a terme. La Junta Directiva n’ha d’aprovar la constitució, llevat que hi hagi en contra el vot de les 4/5 parts de la Junta Directiva, la qual pot constituir directament comissions o grups de treball sempre que compti amb el suport d’un grup mínim de dos associats. La Junta Directiva s’ha de preocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de treball. Un cop al mes l’encarregat ha de presentar a la Junta un informe detallat de les seves actuacions.

Capítol 8

El règim econòmic


Article 25
Aquesta associació no té patrimoni fundacional (1).

(1) En cas contrari, cal indicar la quantitat amb què es valora.

Article 26
Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:
a. Les quotes que fixa l’Assemblea General per als seus membres.
b. Les subvencions oficials o particulars.
c. Les donacions, herències o llegats.
d. Les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se.

Article 27
Tots els membres de l’associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva. L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals —que s’han d’abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva— i quotes extraordinàries.

Article 28
L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.

Article 29
En els comptes corrents o llibretes d’estalvi oberts en establiments de crèdit o d’estalvi, hi ha de figurar les signatures del/de la president/a, el/la vicepresident/a, el/la tresorer/a, el/la secretari/ària i un/a vocal. Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues signatures, de les quals una ha de ser necessàriament la del/de la tresorer/a o el/la president/a o d’altres que designi l’assemblea.

Capítol 9

La dissolució


Article 30
L’associació pot ser dissolta si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquesta finalitat.

Article 31
1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la finalitat dels béns i drets de l’associació com a la finalitat, l’extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.
2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.
3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.
4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat benèfica o associació sense ànim de lucre que designi l’Assemblea General. (1)
5. Les funcions de liquidació i execució dels acords a què fan referència els números anteriors d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva, si l’Assemblea General no ha conferit aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.




MARÇ 2011

MAS LES MATES
OLOT
ASSEMBLEA  de l’
AGRUPACIÓ NATURALISTA I ECOLOGISTA DE LA GARROTXA
ANEGx.

06/05/2011

...
personal per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa.
Aquestes raons inclouen la pertinença, col·laboració o relació amb partits polítics, sindicats, organitzacions religioses o militars, minories ètniques, societats secretes, lògies maçòniques i grups de resistència, així com l'exercici de conductes vinculades amb opcions culturals, lingüístiques o d'orientació sexual.
Mitjançant aquesta Declaració, la democràcia espanyola honrarà aquells ciutadans que van patir directament la injustícia i els greuges derivats de la Guerra Civil i de la Dictadura franquista. Als qui van perdre la vida i també als qui van perdre la seva llibertat en patir presó, deportació, confiscació dels seus béns, treballs forçats o internaments en camps de concentració dins o fora de les nostres fronteres. Igualment, es reconeixerà als qui van perdre la pàtria en ser empesos a un llarg, esquinçador i en tants casos, irreversible exili.

Quins efectes té la Declaració de Reparació

Aquesta Declaració comporta el reconeixement i la reparació moral per a aquelles persones que van sofrir les conseqüències de la Guerra Civil i de la Dictadura, i per als seus familiars.
Es lliurarà al peticionari un Títol expedit pel Ministre de Justícia en el qual constarà la Declaració de reparació i reconeixement personal.
Es concedirà una única Declaració de reparació per a cada persona afectada. Una vegada concedida, el Ministeri de Justícia podrà expedir còpies del Títol a altres familiars o institucions públiques que acreditin la seva relació amb l'afectat quan així el sol·licitin.
La Declaració no suposa el reconeixement de responsabilitat patrimonial de l'Estat ni de qualsevol Administració Pública, ni dóna lloc a efecte, reparació o indemnització d'índole econòmica o professional. Malgrat això, serà plenament compatible amb qualsevol altra fórmula de reparació que preveu l'ordenació jurídica.

Qui té dret a sol·licitar la Declaració de reparació i reconeixement personal?

  • La persona directament afectada, amb independència de la seva nacionalitat.
  • En cas de mort de l'anterior, podran sol·licitar la Declaració:
    • El cònjuge o persona lligada amb anàloga relació d'afectivitat.
    • Els ascendents: pares, avis, etc.
    • Els descendents: fills, néts, etc.
    • Els germans.
  • Només en el cas de no existir cònjuge (o es persona amb anàloga relació d'afectivitat) ni els familiars esmentats, podran sol·licitar la declaració les institucions públiques en les quals la persona afectada va desenvolupar càrrec o activitat rellevant (per exemple l'ajuntament si va ser alcalde, la universitat si va ser rector, etc.). Per a això, serà necessari un acord previ de l'òrgan col.legiat de govern.

Documentació necessària per sol·licitar la declaració

  • Model de sol·licitud: La sol·licitud de Declaració de reparació s'haurà de formalitzar segons el MODEL que pot descarregar-se aquí.
  • Documents sobre l'afectat i, en el seu cas, peticionari. Depenent de qui sol·liciti la Declaració s'hauran de presentar a més els següents documents (originals o còpies compulsades):
    • Documents acreditatius de la identitat de l'afectat (DNI, passaport o un altre document que pugui acreditar la seva identitat i nacionalitat).
    • Si la sol·licitud no la formula l'afectat per haver mort, s'hauran de presentar a més els documents que acreditin la identitat del peticionari i el vincle amb la persona afectada (llibre de família, certificat registral, etc.).
    • En el supòsit que el sol·licitant sigui una institució pública s'hauran d'aportar els documents acreditatius de la personalitat jurídica de l'entitat, de la representació i del vincle amb l'afectat.
  • Documents sobre els fets i raons de la petició. En tot cas, s'ha de presentar tota la documentació que tingui el peticionari relativa als fets i raons que la motiven, i també tots aquells antecedents que es considerin oportuns.
Es podran aportar igualment documents i informes expedits per entitats o institucions, públiques o privades, que hi hagi relacionades amb la reparació i recuperació de la memòria personal i familiar de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, i també dels partits polítics, sindicats i associacions que van sofrir persecució durant la Dictadura.
A les instruccions adjuntes al model de sol·licitud s'ofereix tota la informació necessària sobre els diferents documents.

Terminis

La Declaració es podrà sol·licitar en qualsevol moment. Si la sol·licitud no va acompanyada de les dades i els documents necessaris per a la seva tramitació es requerirà l'interessat perquè els presenti en un termini de 10 dies. Si no ho fes així, es dictarà resolució en la qual se'l tindrà per desistit de la seva petició
Això no obstant que l'interessat pugui tornar a presentar la sol·licitud posteriorment una vegada hagi obtingut els documents que en el seu moment no va poder aportar.
L'Administració haurà de notificar la resolució a l'interessat en el termini de 6 mesos comptats des de la data de presentació. Passat aquell termini sense que es dicti resolució, la sol·licitud s'entendrà estimada.

Presentació de la sol·licitud

          • Presencial
La sol·licitud podrà presentar-se en qualsevol de les següents adreces del Ministeri de Justícia:

11/04/2011

Fukushima, per exemple

...

Ben al contrari del que demostren els fets.

Tecnologia segura?
El degoteig d’accidents, entre els que aquest al Japó marca un punt àlgid, desmenteix la fiabilitat d’aquestes centrals. A Japó tot fa pensar que centenars de milers de persones es veurien forçades a abandonar les seves cases a les regions properes a Fukushima i els increments d’isotops radioactius viatjaran ben lluny i molt de temps; pel que fa als efectes sobre la salut son insidiosos i majoritàriament apareixen passat temps i de manera aleatòria entre la població afectada, el que és una excusa perfecte per generar confusió de dades.
Vint anys després les morts ocasionades per la radioactivitat de Txernòbil oscil·len entre dues dotzenes de persones i vuitanta mil, depenent de la independència dels informes que en parlen.
Els efectes de les radiacions perjudiquen de manera desigual, afegits a altres elements ambientals i genètics personals. Però tots els experts reconeixen la causalitat sobre tumoracions i càncers, problemes de tiroides, neurològics, immunitaris i cutanis i malformacions genètiques que s’han incrementat des de fa anys, malgrat les millores sanitàries generals.
Quina responsabilitat tindria la contaminació radioactiva com la de Txernòbil sobre aquestes pandèmies a la major part d'Europa?. És discutible pel que fa al repartiment i la proporcionalitat amb altres causes com la ingesta de restes d’ agroquímics alimentaris i com a resultant de contaminants i tòxics industrials escampats al medi. Coincideixen en efectes acumulatius i no immediats i en l’abandonament general del principi de precaució pel que fa a evitar danys a tercers. Aquesta incertesa, el risc quotidianitzat i incontrolable, i no pas la seguretat qualifiquen les centrals atòmiques.

Energia neta?
De sempre hi ha questions pendens sobre la tecnologia atòmica i problemes encara no resolts, a més de la seguretat, com els dels residus, els costos de desmuntatge i la descontaminació de les centrals, l'aprovisionament d'urani i altres materials, els incidents, accidents i riscos habituals al seu funcionament, que impliquen petites o grans fuites radioactives que acaben a l’aigua, a l’atmosfera, als camps del voltant o s’envolen a l’atmosfera i persisteixen molts anys fins a ser incorporats a les cadenes tròfiques i finalment als teixits mes sensibles.
A la majoria de casos els residus del combustible es mantenen submergits en piscines tot esperant la construcció de confinament segur i permanent. És possible que encara es practiqui la manera salvatge de llançament a profunditats marines lluny de les aigües territorials sobiranes o els dipòsits incontrolats a regions africanes pobres. La perillositat d’alguns components es manté centenars d'anys, (24000 anys de radioactivitat escampa una varietat de plutoni). Deixar aquest llegat a les civilitzacions o formes de vida futures es pot dir qualsevol cosa, però en cap cas que sigui resultat d’una energia neta!.

Comparativament barata?
Alguns recordem Lemòniz i us preguntareu què se’n va fer d’aquella icona antinuclear. Era pràcticament acabada la primera fase i el govern va paralitza r la posada en marxa gràcies a l’oposició popular, i dels radicals d’eta, i a canvi d’ indemnitzar Iberdrola i Iberdureo pels seus negocis insensats. Aqueslla operació fallida es calcula que ens ha costat un bilió de les antigues pesetes que seguim pagant trenta anys despreś. A aquella factura s’hi ha d’afegir la de la moratòria nuclear que els socialistes varen fer extensiva a tots els projectes pendents i també amb pagaments indemnitzatoris a favor de les grans empreses elèctriques.
Si una altra inversió no resulta rendible, per causa de la inseguretat impícita i la impossibilitat d’evitar potencials danys a la població, és impensable que els ministeris i els governs acordin retribuir els inversors amb les quotes i cànons que ens cobren a les factures del consum elèctric.

Igualment la recerca, la construcció, el manteniment, la seguretat pública i les compensacions a les poblacions veïnes dels cementiris nuclears son externalitats que no s’imputen com hauria de ser als comptes de resultats de l’indústria nuclear.
Els danys a la població, al territori a l’economia en els casos de Txernòbil o ara a Fukushima es poden carregar, com faria qualsevol altra responsable de danys a tercers, a la comptabilitat de l’energia nuclear?.
Amb aquests oblits i mentides, entre d'altres, es pretén que la producció de les centrals nuclears és comparativament barata. Es tracta dell cas més paradigmàtic que es pot trobar d’externalització fraudulenta i immoral de costos ambientals i socials. Ens pixen a la boca i hem de mirar si plou...

Els principis de precaució i la seguretat de la població i de les generacions presents o futures no es tenen en compte pels interessos i la voracitat capitalista i les importants i concentrades xifres de negoci que mou aquesta indústria, potent per doblegar els polítics i crear un discurs de falsedats i ocultacions a la opiniió pública.

La llum del sol.

El sol com a font primordial d’energia és a l’origen de totes les formes primàries i secundàries d’energia de que disposem. Provenen de l’energia solar de manera directe o indirecte la hidràulica: fruit dels cicle atmosfèric de l’aigua que comença amb l’evaporació dels oceans i la evapotranspiració de la biomassa, circula amb les pluges que nodreixen els rius; la eòlica que es neix per l’escalf de les masses d’aire i els efectes Coriolis de la rotació terrestre; la biomassa resultant del creixement vegetal per la fotosíntesi també amb energia solar; en la forma geològica dels hidrocarburs té el mateix origen en un passat de milions d’anys enrere, a base de sedimentació, fermentació i pressió de la biomassa prehistòrica; l’aprofitament geotèrmic de d’inèrcia tèrmica o de l’escalf del nucli terrestre quan era part del mateix sol que ens marca el dia i la nit. Està clar que la transformació de les radiacions tèrmiques o fotoelèctriques dels raigs del dia són energia solar directe. Res més que això la industria nuclear intenta reproduir la combustió en cadena de neutrons que es produeix al nucli del sol.

Com és que, si el sol en ofereix energia en magnituds literalment inesgotables a escala humana, ens volen fer creure que l’aprofitament en les formes més netes, descentralitzades i sostenibles no és rendible?.

El problema (resposta a...)

Fer possible la captació directe i senzilla de l’energia, insisteixo sempre provinent del sol en darrer terme, equival a fracturar la dependència, el monopoli, el risc de fallida, amb el que juguen els grans poders econòmics que dominen les nostres vides i hisendes.
Mantenir la ficció de la necessitat d’energia nuclear és forçar una dependència altament concentrada i monopolística.
Si les fons energètiques poden ser descentralitzades, a l’abast, disperses i tan properes al consum com l’energia eòlica i la solar fotovoltàica, solar tèrmica, geotèrmica... que funcionen a escala domèstica i comunitària, tard o d’hora esdevindran democràtiques i autogestionàries i això seria el principi de la fi d’un negoci que el capitalisme no vol perdre mentre pugui evitar-ho. I mentre els consumits ho tolerem mansament.

La ficció de la dependència de l’electricitat atòmica s’acaba si desfem el triple engany que la nuclear és barata, neta i segura i si visualitzem i creiem que la insubmissió i la revolta popular és possible en una societat consumista, complexa i acomplexada.

Això si, ara que la supervivència de la crisi ens ho exigeix, això ha de canviar.
Carles Santaeulària i Serra
+Info

A Plan to Power 100 Percent of the Planet with Renewables

Accidente de Chernóbil
Detectado plutonio y agua altamente radiactiva en la central de Fukushima
Toxicidad de los isótopos radiactivos

20/10/2009

Quedem per dissabte!

Bones gent,
us recordem que els i les Bagaudes vam quedar aquest proper dissabte dia 24 a les 12h per visitar la casa de les Tries a Olot, on reconeixerem l'espai i on esperem que surtin propostes per donar-li vidilla al lloc. Vindrà en Llorenç, regidor d'urbanisme i promotor de les masoveries urbanes.

La proposta d'aquesta visita va sorgir al punt de trobada del 17s, on es va parlar de la necessitat de recuperar espais on gestar projectes Bagaudes. (més info a aquest mateix bloc).
La idea és:
- arribar a les 12h, fer la descoberta del lloc, evaluar la seva situació estructural i parlar de possibles usos que li podriem donar.
- Desprès dinar (cadascú i cadascuna s'en dur el seu)
-I si hi ha temps, explicar com van anar les trobades de cooperació local que es van celebrar al Mas Franch aquest finde

Igualment us enviarem l'acte de tots els fruits que va donar aquesta trobada, que no són pocs i molt interessants.

Vinga salut i acció!!!!!!!!!!

Estic intentant penjar un mapa de google per accedir a la casa, però la tarjeta gràfica de l'ordinador no em deixa fer una còpia.
Us ho explico, agafem l'avinguda de Les Tries, sortint de la Rodona en direcció a la discoteca Katers o al Club Natació Olot,
arribem al capdevall i superem les dues rotondes direcció Sant Cosme/Begudà/Castellfollit /Girona,
tot just passat el riu i quan comença a pujar la carretera a la mà dreta hi ha una incorporació provinent de l'antiga carretera,
cal fer un revolt pronunciat per agafar aquesta via, és un revolt una mica forçat 
cent metres més avall per aquesta carretera antiga hi ha una barrera que indica que s'acaba,
 es pot deixar el cotxe aparcat en aquest punt
després caminem per un passeig vorejat de plataners, uns altres cent metres per carretera sense asfalt,
i ja som a la casa de Les Tries.
Ens hi veiem!.

18/10/2009

Un dilema postís

Un dilema postís : col·lectiu crisi vs. transition towns.



Ens situem en el context de la crisi del petroli, la definitiva no pas una pujada de preus ocasional, manipulada per incrementar guanys. Més enllà del debat de quin sigui el moment del ‘peak oil’ a partir del que les reserves cauen i la demanda no para de créixer, quan els preus es disparen i les reserves s’esgoten. Ni tan sols es pot saber amb certesa si aquest moment ha passat, és imminent o està pendent en el futur més o menys proper. (Els productors oculten les dades).
Com que la nostra dependència va més enllà del que imaginem, (cues a la benzinera), i aquest fet inevitable afecta tot el nostre sistema de vida, de producció i de serveis convé que ens ho mirem de cara. És més que provable que la sortida de la crisi financera depengui de la comprensió de les conseqüències d’això.
 Els canvis als que aquesta generació es veu abocada haurien de ser assajats, previstos anticipats amb coherència i determinació. És el que pretenen tan els del ‘decreixement’, filosofia d’arrel francesa, com els dels ‘pobles en transició’ d’origen anglosaxó.


Els primers fan una crítica econòmica i filosòfica ben fonamentada, provocadora i comprensible malgrat  una dificultat inicial, que es troba principalment en el conformisme mental  arrelat a l’ombra del ‘capitalisme triomfant’.

Els de la transició fan un enfocament propositiu i pràctic, amb una component de ‘propaganda per l’acció’. Difusió horitzontal a partir d’experiències diversificades, com una taca d’oli. Sembla que no posen tan l’accent en components ideològics o ‘polítics’.

Tan uns com altres pensen que consumir localment i resoldre  les demandes segons les disponibilitats properes és una part important de la solució i al mateix temps una forma de revitalitzar riqueses ara abandonades amb  generació d’ocupació sostinguda .
Per descomptat que els recursos energètics també hauran de ser resolts en proximitat i, si ho pensem una mica, veurem que no tenim temps per perdre, sobretot vist que els polítics i les grans corporacions no renuncien a la vella tradició de prioritzar els beneficis, els seus, i tan concentrats com sigui possible.
Mentre que els del col·lectiu crisi, més inclinats pel decreixement, tenen respostes per tots els aspectes de la organització social, econòmica... els de la transició posen l’accent el l’efecte catalitzador, en el procés que pot adoptar molt diverses solucions i sense respostes fixes.

Això porta a dues noves diferències notables, per un costat en relació a la generació de col·lectius clarament diferenciats, alternatius en el seu estil de vida o bé la implicació veïnal i social deliberadament inclusiva que singularitza els pioners anglosaxons. Això porta a la segona discrepància en la relació amb les administracions públiques i als poders polítics locals i la seva ‘complicitat’ o el nivell d’‘implicació’ o no en un o altra cas.

En un cas es planteja un crítica al capitalisme de manera explícita, mentre que els altres, que fan més que parlen, no focalitzen el debat i aporten eines de dinamització psico-social i processos d’adopció de solucions i canvis locals.
Les dues tendències es retroben novament per ser catalogades no com a organitzacions de protesta sinó més aviat com a moviments participatius, creatius, amb components artístics i voluntat holística en el procés, entesa com a canvi personal i col·lectiu que de manera transversal afecta tots els aspectes de la nostra vida.

Sigui com sigui i sabent que hem de començar a caminar i restar atents a tots els indicis està clar que aquest país i els seus dirigents polítics hem perdut el pas.

09/10/2009

...BAGAUDES AMERICANS

...
En el momento en que los pueblos ejercemos nuestros derechos y resistimos este despojo generalizado, o cuando somos obligados a ingresar en los flujos migratorios, la respuesta ha sido criminalización, represión, presos políticos, asesinatos, muros de la vergüenza
y mas bases militares.

Es por esto que La Via Campesina llamamos a luchar contra las corporaciones transnacionales en general y en particular contra Cargill, Monsanto, Nestle Syngenta, Walmart, que amenazan directamente a nuestras comunidades campesinas  e indígenas, es la ruta de lucha para los próximos años, hemos declarado la guerra a las corporaciones transnacionales.

Por lo tanto, llamamos a las organizaciones que integran el movimiento campesino internacional La Via Campesina , a nuestros aliados y amigos, a los trabajadores de la ciudad, a los ciudadanos en general a que este 16 de Octubre enfoquemos nuestro descontento y rechazo contra MONSANTO y LOS TRANSGENICOS.

Con toda la creatividad de lucha de que somos capaces, hagamos oír nuestro grito en el mundo.

FUERA MONSANTO, NO A LOS TRANSGENICOS!
SOBERANIA ALIMENTARIA YA!
GLOBALICEMOS LA LUCHA, GLOBALICEMOS LA ESPERANZA



La Via Campesina
International peasant movement
Movimiento campesino internacional
Mouvement paysan international
Email: viacampesina@viacampesina.org

Psico.jove .Grip nova. Manifest!

1.- En relació a la grip del virus A/H1N1 soca S-OV , que ha originat la declaració d’epidèmia a Catalunya el dia 8 d’octubre de 2009 per la seva incidència a la població, tenim la constància que s’ha creat un clima psicosocial negatiu, que comporta mesures que poden crear alarma i desconfiança interpersonal.
...

2.- Algunes  autoritats sanitàries i mèdiques i els analistes periodístics han donat informacions que demostren que no és recomenable l’administració massiva de la vacuna per l’anomenada Grip “Nova”.

3.- La desició de les Administracions per vacunar a la població de risc està amb clara confrontació amb el dret lliure individual d’acceptar o no aquesta profilaxi.

Per tot això,

Manifestem:

Que és molt important respectar les decisions individuals a la NO VACUNACIÓ, pels motius que siguin, i insistir a tota la població de Catalunya que ningú pot OBLIGAR a rebre dos dosis d’un antiviral que no té la solvència científica demostrada.

Per tant, animem a tothom que demani responsabilitats penals i econòmiques als qui han rebut la vacuna i els hagi causat efectes secundaris molt greus a ells o als seus familiars


Des de l’entitat impulsarem i donarem suport a qualsevol plataforma solidària que es pronunciï en aquest sentit, i subscribim les informacions de la doctorada Teresa Forcades i Vila, que ha fet l’exercici contant i seriós d’exposar informacions importants sobre aquesta realitat

Girona, 9 d’octubre de 2009
  
Psicojove.com
c/Rutlla 22    17002 Girona
Telèfon 607 249 421
pàgina web aquí.